dilluns, 22 de desembre del 2008

I'm a Cyborg but that's OK...





Ahir vaig anar al Cineclub a veure I'm a Cyborg but that's OK del director coreà Park Chan-wook. Una pel·lícula peculiar que em vaig quedar amb ganes de veure l'any passat al Festival de Sitges. De fet és del 2006. Tracta d'una història d'amor entre una noia que es creu ser un cyborg i un noi que s'amaga darrera d'una màscara, i està situada en un psiquiàtric. Molt surrealista la veritat, però curiosa!

He vist moltes pel·lícules, sobretot al Festival de Cinema Negre de Manresa:
Gomorra (impactant), Anamorph (interessant per la relació amb l'art i els jocs visuals, la perspectiva...), Frozen River (està molt bé!), The equation of love and death (també em va agradar, tot i que me l'imaginava diferent), Entre les Murs (molt real i interessant pels professors/es d'institut), A tiro limpio (un clàssic català del cinema negre), Blindness (em va fer pensar..., està força bé),Hair High de Bill Plimton (el primer llargmetratge que veig d'aquest realitzador de l'animació), Il Divo (va ser la última del festival, també interessant).

Altres que he vist més recentment són: Lilya Forever (em va deixar estupefacte, és tan dura, tan colpidora..., i està ben feta, us la recomano, encara que et posa trista i de mala llet), i La Ola (jo no he vist la d'El experimento, i he de dir que m'esperava que fós més dura, però crec que és interessant el tema).

Ayer fui al Cineclub a ver I'm a Cyborg but that's OK del director coreano Park Chan-wook. Una película peculiar que me quedé con ganas de ver el año pasado en el Festival de Sitges. De hecho es del 2006. Trata de una historia de amor entre una chica que se cree ser un cyborg y un chico que se esconde detrás de una máscara, y está situada en un psiquiátrico. Muy surrealista la verdad, pero curiosa!

He visto muchas películas, sobre todo en el Festival de Cine Negro de Manresa: 
Gomorra (impactante),
Anamorph (interesante por la relación con el arte y los juegos visuales, la perspectiva ...), Frozen River (está muy bien!), The equation of love and death (también me gustó, a pesar de que me la imaginaba diferente), Entre los Muros (muy real e interesante para los profesores/as de instituto), A tiro limpio (un clásico catalán del cine negro), blindness (me hizo pensar ..., está bastante bien ), Hair High de Bill Plimton (el primer largometraje que veo de este realizador de la animación), Il Divo (fue la última del festival, también interesante). 

Otras que he visto más recientemente son:
Lilya Forever (me dejó estupefacta, es tan dura, tan impresionante ..., y está bien hecha, os la recomiendo, aunque te pone triste y de mala leche), y La Ola ( yo no he visto la de El experimento, y debo decir que me esperaba que fuera más dura, pero creo que es interesante el tema).

dilluns, 8 de desembre del 2008

El decembre i El petit núvol...


El decembre ja ha arribat, i amb ell les il·lusions, els somnis, els desitgs continuen... Cada dia que passa intento ser més jo, intento no defallir en el meu camí, procuro passar de les pors, les angoixes i dels moments en què tot sembla difícil perquè trobes a faltar a algú especial o perquè la vida no et somriu com voldríes. Hem de ser optimistes, també realistes, però alegres i amb sentit de l'humor, perquè a la vida hi som de passada i hem d'aprofitar-la. Ens hem de sentir en pau amb nosaltres mateixos.

Aquesta imatge és d'un conte que tenia fet de fa temps, però ara he repetit les il·lustracions i l'he maquetat. Es diu EL PETIT NÚVOL, a veure si us agrada! Una abraçada a tothom!

Diciembre ya ha llegado y con él las esperanzas, los sueños, los deseos continuan ... Cada día que pasa intento ser más yo, intento no desfallecer en mi camino, procuro pasar de los miedos, las angustias y los momentos en que todo parece difícil porqué echas de menos a alguien especial o porqué la vida no te sonríe como quisieras. Debemos ser optimistas, también realistas, pero alegres y con sentido del humor, porque en la vida estamos de paso y tenemos que aprovecharla. Hemos de sentirnos en paz con nosotros mismos. 

Esta imagen es de un cuento que tenía hecho hace tiempo, pero ahora he repetido las ilustraciones y lo he maquetado. Se llama LA PEQUEÑA NUVE, a ver si os gusta! Un abrazo a todos!

divendres, 28 de novembre del 2008

Ei ja he fet un curtmetratge nou!


Porta per títol COLOR. (Per veure-ho millor reduïu la finestra perquè es veigui més petit).

És una experimentació feta a partir d'una tècnica que havía fet sevir de petita a l'escola: pintar un full amb ceres tot de franjes de diferents colors, després ho tapava tot de negre i acte seguit rascava el negre per deixar sortir una línia, una forma,..., amb el color de sota. Era com màgic! La màgia del color, de la llum i de la foscor. L'he presentat al Barcelona Visualsound,  si me'l seleccionen el projectarant i podré participar al concurs de la secció d'Animació. També hi he presentat un altre vídeo fet amb gravacions fetes amb la càmera digital compacta, es diu PLUJA. Els fotogrames de l'animació els vaig fer el cap de setmana passat i el muntatge el dilluns i el dimarts. Ara a part de corretgir treballs de " les garçons et les filles" em posaré a enllestir alguns contes que tinc i a fer més animacions!

Lleva cómo título COLOR. (Para verlo mejor haced más pequeña la ventana para que se vea mejor de resolución).

Es una experimentación hecha a partir de una técnica que había hecho sevir de pequeña en la escuela: pintar una hoja con ceras todo de franjas de diferentes colores, luego lo tapaba todo de negro y acto seguido rascaba el negro para dejar salir una línea , una forma ,..., con el color de abajo. Era como mágico! La magia del color, de la luz y la oscuridad.

Lo he presentado en el Barcelona Visualsound, si me seleccionan lo proyectaran y podré participar en el concurso de la sección de Animación. También he presentado un video hecho con grabaciones hechas con la cámara digital compacta, se llama LLUVIA.

Los fotogramas de la animación los hice el fin de semana pasado y el montaje el lunes y el martes. Ahora a parte de corregir trabajos de "les garçons et les filles" me pondré a terminar algunos cuentos que tengo y a hacer más animaciones!

dimarts, 11 de novembre del 2008

Comprant ceres..., entre LLIBRES!






Avui he anat a comprar ceres a l'Abacus, perquè les necessito per fer una animació, a veure si m'hi poso d'una vegada! Doncs això: hi he anat per buscar material i com sempre he fet una volteta per veure les novetats editorials a la secció de contes infantils...I hi he trobat un conte preciós il·lustrat per KVETA PACOVSKÁ, és el conte de la Caputxeta Vermella. Ja fa temps que jo també en volia fer alguna versió, vull dir il·lustrar-lo a la meva manera, i de fet el curtmetratge que tinc parat i que vaig començar a treballar-hi al setembre parteix de la Caputxeta. Aquest conte de Pacovská està publicat per l'Ed. Kókinos. És el segon llibre que veig d'ella, ja que el primer el vaig veure en una llibreria de Madrid aquest estiu, i també el tenen a l'Abacus, fet que em va estrenyar perquè el seu preu sobrepassa la capacitat de moltes butxaques d'avui en dia. Però és una preciositat de llibre! La seva edició és costosa i és normal que sigui una mica car. La imatge és la portada d'aquest llibre, editat per Factoria K de libros.

I la veritat és que jo buscava el Cuaderno de viaje de Gusti, perquè l'havia vist a l'aparador i el volia fullejar. També està publicat per Factoria K de libros. És maco. Envejo en Gusti perquè el meu somni és caminar per la selva amazònica. No ho puc evitar, sempre m'ha atret des de petita. Quina enveja! Algun dia hi aniré, n'estic segura. Abans que les multinacionals i els governs acabin extingint el pulmó de la Terra. 

I parlant de natura, m'he girat i he trobat un altre llibre "L'home que plantava arbres" de Jean Giono, publicat amb català per Viena Editorial. Jo tinc el llargmetratge de dibuixos animats d'aquest llibre de Frédéric Back: molt apreciat en el camp de l'animació i amb molts premis importants. El film és preciós, Jo el tinc amb dvd amb francès, ja que me'l vaig comprar a Perpinyà perquè per aquí és difícil trobar segons què, si algú la vol veure ja ho sabeu!

Espero publicar el meu conte dels arbres...Per a mi són molt importants. Són una de les coses més boniques d'aquest planeta! Són meravellosos!

Ostres, me n'oblidava: també he vist un recull de contes que s'ha tornat a publicar recentment. Són contes del Lluís Calderer (havia sigut professor meu de català a l'escola Flama) il·lustrat per Josep Barés (el meu gran mestre), el títol del llibre és La Seu se'n va a córrer món.


Hoy he ido a comprar ceras en la Abacus, porque las necesito para hacer una animación, a ver si me pongo de una vez! Pues eso: he ido para buscar material y como siempre he dado una vuelta para ver las novedades editoriales en la sección de cuentos infantiles ... Y he encontrado un cuento precioso ilustrado por Kveta Pacovská, es el cuento de Caperucita Roja. Ya hace tiempo que yo también quería hacer alguna versión, quiero decir ilustrarlo a mi manera, y de hecho el cortometraje que tengo parado y que empecé a trabajar en septiembre parte de la Caperucita. Este cuento de Pacovská está publicado por la Ed. Kókinos. Es el segundo libro que veo de ella, ya que el primero lo vi en una librería de Madrid este verano, y también lo tienen en la Abacus, me estraña porque su precio sobrepasa la capacidad de muchas bolsillos de hoy en día. Pero es una preciosidad de libro! Su edición es costosa y es normal que sea un poco caro. La imagen que he puesto es la portada de este libro, editado por Factoría K de libros. 

Y la verdad es que yo buscaba el Cuaderno de viaje de Gusti, porque lo había visto en el escaparate y lo quería hojear. También está publicado por Factoría K de libros. Es bonito. Envidio a Gusti porque mi sueño es caminar por la selva amazónica. No lo puedo evitar, siempre me ha atraído desde pequeña. Qué envidia! Algún día iré, estoy segura. Antes de que las multinacionales y los gobiernos acaben extinguiendo el pulmón de la Tierra. 

Y hablando de naturaleza, me he girado y he encontrado otro libro "El hombre que plantaba árboles" de Jean Giono, publicado en catalán por Viena Editorial. Yo tengo el largometraje de dibujos animados sobre éste libro de Frédéric Back: muy apreciado en el campo de la animación y con muchos premios importantes. El film es precioso, yo lo tengo con dvd en francés, ya que me lo compré en Perpiñán porque por aquí es difícil encontrar según qué, si alguien la quiere ver ya lo sabéis!

Espero publicar mi cuento de los árboles ... Para mí son muy importantes. Son una de las cosas más hermosas de este planeta! Son maravillosos! 

Ostras, me olvidaba: también he visto una recopilación de cuentos que se ha vuelto a publicar recientemente. Son cuentos del Lluís Calderer (había sido profesor mío de catalán en la escuela Flama) ilustrados por Josep Barés (mi gran maestro), el título del libro es "La Seu se'n va a córrer món" (quiere decir: la Seu, la Basílica de Manresa, se va a correr mundo, a viajar...).

diumenge, 9 de novembre del 2008

El FECINEMA arribaaaa!



Ei nois i noies aquest dimecres arriba el Fecinema, el Festival de cinema negre de Manresa. Jo espero poder veure algunes de les sessions, sobretot la de Bill Plimpton el diumenge al matí. Us informo que vaig presentar un disseny pel concurs del cartell d'aquest any, però no he tingut sort. Un altra vegada serà!

Aquests dies he acabat les il·lustracions d'un conte que tenia mig fet de fa temps. Quan el tingui maquetat tot ja us l'ensenyaré! M'ho he passat molt bé fent-lo.

Eo chicos y chicas este miércoles llega el Fecinema, el Festival de cine negro de Manresa. Yo espero poder ver algunas de las sesiones, sobre todo la de Bill Plimpton el domingo por la mañana. Os comunico que presenté un diseño para el concurso del cartel de este año, pero no he tenido suerte. Otra vez será! 

Estos días he acabado las ilustraciones de un cuento que tenía medio hecho de hace tiempo. Cuando lo tenga maquetado todo ya os lo enseñaré! Me lo he pasado muy bien haciéndolo.

La meva amiga LL


 Fa unes setmanes que tinc una petita gran "okupa" a la finestra de la meva cuina. Es diu LL. Normalment no m'explica res, simplement em mira amb els seus ulls grans i metàl·lics silenciosament, esperant si faré algun moviment brusc que la farà moure's o trontollar una mica. 
La Ll no parla el meu idioma. Sembla tímida i una mica poruga, però a vegades em sorprèn quan comença a fer equilibrismes. Jo crec que en el fons és una acròbata!
El cap de setmana passat feia un espectacle per la vora de la torreta amb l'únic roser que encara sobreviu al pati de casa. L'endemà, el dilluns vaig deixar de veure-la, pensava que se n'havia anat a fer la volta al món. Jo la veritat és que l'hauria acompanyat amb molt de gust: els meus ulls es moren de ganes de veure nous horitzons, i els meus peus volen trepitjar des de la selva amazònica fins la sorra del Sàhara...Però va arribar el dissabte de nou, o sigui ahir, i sabeu qui vaig veure ben amagadeta al lateral de la finestra: la Ll.
Tota cofoia, prenent el sol com un guiri enmig de la platja sota un sol de justícia. A la Ll només li faltava el bikini, una cerveseta i unes olivetes per anar fent.

I qui és la Ll? 

A veure si ho endevineu...
(Aquestes dues fotos estan fetes amb una setmana de diferència)






És una llagosta. Un insecte que sempre m'ha produït un cert rebuig, suposo que és per les seves dimensions. En general els insectes petits no em produeixen un excés fàstic, si més no les aranyetes, les marietes, els escarabatets, etc. Alguns que em fan gràcia són els abellots, i m'encanten les libèl·lules, les trobo esplèndides, són helicòpters de brillants colors!

Per mi qualsevol animaló, per més petit que sigui, per més lleig o bonic que em sembli, és important. Procuro no matar cap bèstia, i no perquè sigui budista sinó perquè simplement qualsevol forma de vida és vida, i és quelcom especial i magnífic en ell/a mateix/a.

Fixeu-vos en tot allò que hi ha al vostre voltant: tot té alguna cosa especial, tot és bell a la seva manera!

Visca la bellesa, la vellesa, la lletjor, la diferència, ..., la vida/mort!

Hace unas semanas que tengo una pequeña grande "okupa" en la ventana de mi cocina. Se dice LL. Normalmente no me explica nada, simplemente me mira con sus ojos grandes y metálicos silenciosamente, esperando si haré algún movimiento brusco que la hará moverse o tambalearse un poco. 
Ll no habla mi idioma. Parece tímida y un poco miedosa, pero a veces me sorprende cuando empieza a hacer equilibrismos. Yo creo que en el fondo es una acróbata! 
El fin de semana pasado hacía un espectáculo por el borde de la maceta con el único rosal que todavía sobrevive en el patio de casa. Al día siguiente, el lunes dejé de verla, pensaba que se había ido a hacer la vuelta al mundo. Yo la verdad es que la habría acompañado con mucho gusto: mis ojos se mueren de ganas de ver nuevos horizontes, y mis pies quieren pisar desde la selva amazónica hasta la arena del Sáhara ... Pero llegó el sábado de nuevo, o sea ayer, y sabéis quien vi bien escondida en el lateral de la ventana: Ll. 
Toda orgullosa, tomando el sol como un "guiri" en medio de la playa bajo un sol de justicia. A Ll sólo le faltaba el bikini, una cervecita y unas aceitunas para ir haciendo. 

Y quien es Ll? 

A ver si lo adivináis ... 
(Estas dos fotos están hechas con una semana de diferencia) 

Es una langosta. Un insecto que siempre me ha producido un cierto rechazo, supongo que es por sus dimensiones. En general los insectos pequeños no me producen un exceso asco, al menos las arañitas, las mariquitas, los escarabajitos, etc. Algunos que me hacen grácia son los abejorros, y me encantan las libèlulas, las encuentro espléndidas, son helicópteros de brillantes colores! 

Para mi cualquier animalito, por más pequeño que sea, por más feo o bonito que me parezca, es importante. Procuro no matar a ninguna bestia, y no porque sea budista sino porque simplemente cualquier forma de vida es vida, y es algo especial y magnífico en el/ella mismo/a. 

Fijaos en todo lo que hay a vuestro alrededor: todo tiene algo especial, todo es bello a su manera! 

Viva la belleza, la vejez, la fealdad, la diferencia, ..., vida/ muerte!

divendres, 7 de novembre del 2008

IL·LUSTRACIONS d'una tarda!






La setmana passada vaig fer aquestes tres il·lustracions per poder portar exemples pròpis a l'institut, per mostrar-los als de 3er d'ESO, amb els que vaig començar a treballar el tema de la IL·LSUTRCAIÓ...Tot un navegar per aigües tempestuoses! Em resulta tant difícil que em facin alguna cosa, a vegades, les seves hormones són més fortes que les meves paraules i no hi ha manera que entenguin què és una il·lustració. En fi, no vull parlar de la baixa moral dels professors/es d'avui en dia, je je, així que aquí us ensenyo les imatges. La de la casa podría ser un exemple d'il·lustració infantil (per exemple: "Hansel i Gretel"), la de la sabata de taló fa referència al haiku que hi ha a la mateixa imatge, i l'altra parteix d'un text d'Eduardo Galeano:

"El adiós de lo sueños

Los sueños se marchaban de viaje. Helena iba hasta la estación de ferrocarril. Desde el,andén, les decía adiós con la mano."

El libro de los abrazos. Eduardo Galeano.

La semana pasada hice estas tres ilustraciones para poder llevar ejemplos propios al instituto, para mostrarlos a los de 3º de ESO, con los que empecé a trabajar el tema de la ILUSTRACIÓN ... Todo un navegar por aguas tempestuosas! Me resulta tan difícil que me hagan algo, a veces, sus hormonas son más fuertes que mis palabras y no hay manera que entiendan qué es una ilustración. En fin, no quiero hablar de la baja moral de los profesores/as de hoy en día, je je, así que aquí os enseño las imágenes. La de la casa podría ser un ejemplo de ilustración infantil (por ejemplo: "Hansel y Gretel"), la del zapato de tacón se refiere al haiku que hay en la misma imagen, y la otra parte de un texto de Eduardo Galeano: 

"El adiós de lo sueños 

Los sueños se marchaban de viaje. Helena iba hasta la estación de ferrocarril. Desde el, andén, les decía adiós con la mano. " 

El libro de los abrazos. Eduardo Galeano.

J'aime le dessin!




Aquest text el vaig escriure ahir a la meva llibreta d'apunts, junt amb el dibuix que podeu veure. 

Éste texto lo escribí ayer en mi libreta de apuntes, acompañado del dibujo que podéis ver:

"Jueves 6 de Noviembre de 2008, Manresa.

Quiero al dibujo. Siempre ha sido mi pasión y una de las maneras/utensilios que he utilizado para comunicarme con el mundo.

Cuándo era pequeña dibujaba cosas, historias...Mis historias, mis mundos imaginarios, mis sueños...Ahora estoy recuperando ésta capacidad, estoy reencontrando my dibujo, mi vida de líneas, colores, pigmento y papel.

La fotografía continua estando, adoro la fotografía también, pero el dibujo me permite plasmar en cuestión de segundos algo íntimo y especial, mágico y eterno según como. La fotografía la tienes que encontrar o buscar de otra manera...Vuelvo a dibujar! Vuelvo a ser yo!"

Tamara

dilluns, 3 de novembre del 2008

Cashback...and others!


Hello!

Acabo de sopar després de veure la pel·lícula Cashback de Sean Ellis, en versió original a l'Atlàntida (Manresa). M'ha agradat força: té alguns plans interssants, la història té un toc original i els actors fan riure, hi ha cada personatge! Us la recomano, està "guai"!

Pel·lícules que he vist des que van començar les sessions al Cineclub:

  • "Rebobini, si us plau" de Michel Gondry: vaig riure molt, moltíssim, i em va anar de perles perquè ho necessitava!
  • "Ronda de nit" de Peter Greenaway: em va recordar que he de veure tots els films d'aquest director, ja que només havia vist The Pillow Book. Em va agradar, tot i que sigui més teatral que cinematogràfica...En Greenaway sempre cerca nous llenguatges i no li agrada el cinema mastegat nordamericà.
  • A la soledad de José María Nunes: va ser com trobar un diamant plè de substància. A més a més vaig poder parlar amb el mateix director...De què? Doncs resulta que és amic del que va ser el meu professor d'Animació a la Facultat, en Josep Mª Blanco (que actua en aquest film).
  • "Aleksandra" d'Aleksandr Sokurov: una mirada un xic especial sobre el conflicte de Txetxènia. No a tothom li ha agradat, però jo crec que encara que no mostri descaradament la crueltat de sang i fetge de la guerra, ens parla d'humans, de persones que viuen la guerra com una rutina, de coses difícils d'entendre, i també ens mostra la personalitat d'una dona forta fins un cert punt, la protagonista. Crec que l'hauria de tornar a veure! Per cert de Sokurov havía vist "L'arca rusa", film rodat en un sol pla, bonic i curiós.
Acabo de cenar después de ver la película Cashback de Sean Ellis, en versión original en la Atlántida (Manresa). Me ha gustado bastante: tiene algunos planes intersantes, la historia tiene un toque original y los actores hacen reír, hay cada personaje! Os la recomiendo, está "guay"! 

Películas que he visto desde que comenzaron las sesiones en el Cineclub: 

  • "Rebobinar, por favor" de Michel Gondry: reí mucho, muchísimo, y me fue de perlas porque lo necesitaba! 
  • "Ronda de noche" de Peter Greenaway: me recordó que tengo que ver todos los films de éste director, ya que sólo había visto The Pillow Book. Me gustó, aunque sea más teatral que cinematográfica ... Greenaway siempre busca nuevos lenguajes y no le gusta el cine masticado norteamericano. 
  • En la soledad de José María Nunes: fue como encontrar un diamante lleno de sustancia. Además pude hablar con el mismo director ... ¿De qué? Pues resulta que es amigo del que fue mi profesor de Animación en la Facultad, Josep M ª Blanco (que actúa en este film). 
  • "Aleksandra" de Aleksandr Sokurov: una mirada un poco especial sobre el conflicto de Chechenia. No a todos les ha gustado, pero yo creo que aunque no muestre descaradamente la crueldad de sangre e hígado de la guerra, nos habla de humanos, de personas que viven la guerra como una rutina, de cosas difíciles de entender, y también nos muestra la personalidad de una mujer fuerte hasta cierto punto, la protagonista. Creo que debería volverla a ver! Por cierto de Sokurov había visto "El arca rusa" una película realizada en un sólo plano: curiosa y bonita.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Panellets, música, ball, espectacle,cultura, art, paraula, llengües...







Avui s'ha acabat l' 11 Mediterrània Fira d'espectacles d'arrel tradicional que es fa a Manresa.

És de les poques coses que fan a la meva ciutat que puc dir que valguin la pena. Tot i que reconec que a nivell de teatre i concerts hem millorat molt des que tenim el Kursaal. Però m'agradaria que espais com la Sala Ciutat, el cinema Atlàntida (si és que se'n pot dir així a hores d'ara, ja que el que veiem d'entrada és el "preciós" Opencor que acapara tota la fasçana), un petit cinema que té la porta tapiada i que està situat al c/ Sobrerroca, i molts d'altres espais i racóns i raconets dels manresans revisquéssin o sobrevisquéssin a la "Manresa comercial" i al capitalisme imperant de la nostra societat. Sé que hi ha gent amb un interès per la cultura, ja no dic per l'Art (perquè en aquest aspecte Manresa, per molts artistes que tingui, i dues o tres sales, no és que despunti en aquest tema), i pel cinema: d'això no em queixo, perquè encara tenim sort de tenir el Cineclub.

En fi, després d'aquesta petita crítica a la Manresa que conec i que voldría que fós, voldría parlar-vos dels espectacles que he pogut veure aquest any a la Fira. La veritat és que he disfrutat molt!

El divendres vaig veure tres espectacles: 

  • "Romanços i estampes del 21" del grup Túrnez i Sesé (em van encantar: poesíes d'autors/es actuals amb una posada en escena molt acurada i bonica; il·lustracions de Mariona Cabassa i del propi Sesé que cobrien com pluja fina tot el grup de músics).
  • "Vellut" de Manel Camp i Miquel Gil amb Factoria Mascaró: un espectacle molt ben fet amb l'actuació del pianista de casa nostra amb mans de plata, a la veu un altre artistàs i la companyia de dansa que acaba d'acolorir les cançons i les notes de la vetllada.
  • Original l'Occitana: set dones provinents de Marsella que tan sols amb la seva veu i unes bases el·lectròniques van reivindicar la seva llengua, l'occità, i ens van apropar una mica més a la seva cultura. Molt interessant!
Dissabte vaig veure un espectacle en torn del traç, del dibuix, del so i del silenci de la mà de la Companyia Mudances/Àngels Margarit: va ser curt però intens, em va encantar i em vaig quedar amb ganes de més! També vaig seguir sota la pluja la fanfàrria marsellessa La banda du Doc, i vaig escoltar La Fanfàrria Transfrontalière de l'amor! 

I avui he gaudit del grup Du Bartàs (els hi he comprat el CD) que cantàven cançons populars del Llenguadoc. Quan he arribat a casa i he anat mirant les lletres de les cançons me n'he adonat de com s'assembla tant al català, si més no escrit, ja que algunes paraules tenen una pronunciació més francesa...Ho trobo molt interessant. M'agradaria poder aprendre tantes i tantes llengües! Perquè no puc ser com el robot "Cortocircuito"? Ah, i també he vist un espectacle de clown dirogit pel Sergi López: "Carton Village" de Teatrapo, la història de dos vagabunds, la vida, la supervivència i l'amistat.

Ja no m'enrollo més, només dir-vos que malgrat la crisi i que els panellets estàn a 40 eurus el kilo jo avui n'he menjat: reconec que els podría haver fet a casa, però la falera de veure i escoltar música (i la feina de l'insti) no m'ho ha permès, així que els he hagut de comprar. Aquí teniu un producte català ben autèntic, que ta sols apareix per Tos Sants (acompanyat també de la Mistela, les castanyes, alguns moniatos...):



Els de la fotografía són els panellets de pinyons, un clàssic (però ara els fan de molts gustos i colors diferents)!

Ei, i aquí teniu la web d'una gent que fa unes samarretes i unes xapes molt divertides, a casa tenim un davantall d'aquests i jo dues xapes molt originals!





Hoy se ha acabado la 11 Mediterránea Feria de espectáculos de raíz tradicional que se hace en Manresa. 

Es de las pocas cosas que hacen en mi ciudad que puedo decir que valga la pena. Aunque reconozco que a nivel de teatro y conciertos hemos mejorado mucho desde que tenemos el Kursaal. Pero me gustaría que espacios como la Sala Ciutat, el cine Atlántida (si es que se puede decir así a estas alturas, ya que lo que vemos de entrada es el "precioso" Opencor que acapara toda la fachada) , un pequeño cine que tiene la puerta tapiada y que está situado en la c / Sobrerroca, y muchos otros espacios y rincones y rinconcitos de los manresanos revivieran o sobrevivieran a la "Manresa comercial" y al capitalismo imperante de nuestra sociedad. Sé que hay gente con un interés por la cultura, ya no digo por el Arte (porque en este aspecto Manresa, por muchos artistas que tenga, y dos o tres salas, no es que despunte en éste tema), y por el cine : Por eso no me quejo, porque todavía tenemos suerte de tener el Cineclub. 

En fin, después de esta pequeña crítica a la Manresa que conozco y que quisiera que fuera, quisiera hablar de los espectáculos que he podido ver este año en la Feria. La verdad es que he disfrutado mucho! 

El viernes vi tres espectáculos: 

  • "Romanços i estampes del 21" del grupo Túrnez y Sesé (me encantó: poesías de autores/as actuales con una puesta en escena muy cuidada y bonita; ilustraciones de Mariona Cabassa y del propio Sesé que cubrían como lluvia fina todo el grupo de músicos). 
  • "Terciopelo" de Manel Camp y Miquel Gil con Factoría Mascaró: un espectáculo muy bien hecho con la actuación del pianista de nuestra casa con manos de plata, a la voz otro artistazo y la compañía de danza que acabó de colorear las canciones y las notas de la velada.
  • Original l'Occitana: siete mujeres procedentes de Marsella que tan sólo con su voz y unas bases el lectròniques reivindicaron su lengua, el occitano, y nos acercaron un poco más a su cultura. Muy interesante! 
El sábado vi un espectáculo en torno al trazo, al dibujo, al sonido y al silencio de la mano de la Compañía Mudances / Àngels Margarit: fue corto pero intenso, me encantó y me quedé con ganas de más! También seguí bajo la lluvia la Fanfárria marsellessa La banda du Doc, y escuché La Fanfárria Transfrontalière del amor! 

Y hoy he disfrutado del grupo Du Bartàs (me he comprado el CD) que cantan canciones populares del Languedoc. Cuando he llegado a casa y he ido mirando las letras de las canciones me he dado cuenta de cómo se parece tanto al catalán, al menos escrito, ya que algunas palabras tienen una pronunciación más francesa ... Lo encuentro muy interesante. Me gustaría poder aprender tantas y tantas lenguas! Porque no puedo ser como el robot "Cortocircuito"? Ah, y también he visto un espectáculo de clown dirigido por Sergi López: "Carton Village" de Teatrapo, la historia de dos vagabundos, la vida, la supervivencia y la amistad. 

Ya no m'enrollo más, sólo deciros que a pesar de la crisis y que los panellets están a 40 euros el kilo yo hoy he comido algunos: reconozco que los podría haber hecho en casa, pero la ansias de ver y escuchar música ( y el trabajo del instituto) no me lo ha permitido, así que los he tenido que comprar. Aquí tenéis un producto catalán bien auténtico, que tan solo aparece por Todos los Santos (acompañado también de la Mistela, las castañas, y algunos boniatos ...).

Los de la fotografía son los panellets de piñones, un clásico (pero ahora los hacen de muchos sabores y colores diferentes)! E aquí una web que para los de aquí puede resultar divertida, venden camisetas, chapas,...("CATALUNYA'M"). Cómo somos los catalanes! je je je.


dimecres, 29 d’octubre del 2008

Tim Burton / Jan Švankmajer



Ei notícia d'última hora pels amants dels dibuixos animats: en Tim Burton farà una pel·lícula de dibuixos animats i imatge real sobre el clàssic d'Alícia al País de les Meravelles. Sembla ser que serà una producció de la Disney, i que la part d'animació serà feta amb 3D. S'estrenarà el 2010. Espero que sigui quelcom interessant, ja que no sóc massa de 3D ni de Disney, no són el meu fort. M'agrada veure coses diferents, amb personalitat, amb imaginació, on s'investigui tècnicament i artísticament, i m'agrada l'animació experimental, etc.
Em pregunto si Burton s'haurà inspirat en l'Alícia de Jan Švankmajer (un realitzador txec molt important i coneguten el món de l'animació, que treballa amb la tècnica de l'stop-motion), segur que si. Encara he de veure moltes coses d'aquest artista, i espero poder veure la seva Alice tota sensera, tot i que em produeix una mica de repulsió i angúnia segons quines coses que hi apareixen. Tot i així és molt interessant, és un bon animador i té una manera d'explicar les coses molt especial (donat que ve del Surrealisme). (Si cliqueu damunt el seu nom anireu a parar a la web oficial d'ell, i si cliqueu el d'Alice podreu veure un fragment d'aquest film seu).
Tornant a Tim Burton: des que vaig veure la seva Nightmare before Crhistmas sempre he anat seguint la seva trajectòria. Tinc dos llibres d'ell: "Tim Burton por Tom Burton" i "La melancólia muerte de chico ostra" ( que fa uns anys han editat també amb català i que és un recull de poemes amb dibuixos seus). En fi, aquí us passo un enllaç al que crec que va ser el seu primer curtmetratge: Vincent
De moment encara estic estudiant pas per pas la història dels dibuixos animats i m'estic posant al dia mica en mica, així que espero amb més calma posar-vos més links interessants. Aquí us deixo fins a la pròxima...Me'n vaig a fer nones!
Noticia de última hora para los amantes de los dibujos animados: Tim Burton hará una película de dibujos animados e imagen real sobre el clásico de "Alicia en el País de las Maravillas". Parece ser que será una producción de la Disney, y que la parte de animación será hecha con 3D. Se estrenará en 2010. Espero que sea algo interesante, ya que no soy demasiado de 3D ni de Disney, no son mi fuerte. Me gusta ver cosas diferentes, con personalidad, con imaginación, donde se investigue técnica y artísticamente, y me gusta la animación experimental, etc.
 
Me pregunto si Burton se habrá inspirado en Alicia de Jan Svankmajer (un realizador checo muy importante y conocido en el mundo de la animación, que trabaja con la técnica del stop-motion), seguro que sí. Todavía tengo que ver muchas cosas de este artista, y espero poder ver su "Alice" toda entera, aunque me produce un poco de repulsión y angustia según qué cosas que aparecen. Sin embargo es muy interesante, es un buen animador y tiene una manera de explicar las cosas muy especial (dado que viene del Surrealismo). 

Volviendo a Tim Burton: desde que vi su "Nightmare before Crhistmas" siempre he ido siguiendo su trayectoria. Tengo dos libros de él: "Tim Burton por Tim Burton" y "La melancólica muerte de chico ostra" (que hace unos años han editado también en catalán y que es una recopilación de poemas con dibujos suyos). En fin, aquí dejo un enlace al que creo que fue su primer cortometraje: Vincent. 

De momento aún estoy estudiando paso a paso la historia de los dibujos animados y me estoy poniendo al día poco a poco, así que espero con más calma poneros más links interesantes. Aquí os dejo hasta la próxima ... Me voy a la cama!

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Navegant entre paraules i imatges/navegando entre palabras e imágenes

Hola a tothom. Avui he estat buscant coses per la xarxa perquè demà he d'explicar el què és una il·lustració al grup que tinc de 3er d'ESO. Demà espero que m'entreguin el còmic que havien de fer (dos grups ja m'han entregat el seu i un té un argument força interessant i cinematogràfic segons com). Si me'l deixen penjar al blog ho faré. La setmana que ve vull començar a treballar l'Animació amb ells: a veure què surt...Tot i que sé que són molt mandrosos, passotes i una mica gamberros, crec que l'experiència passi el que passi pot ser divertida, curiosa i profitosa.

Doncs, com deia he estat navegant una estoneta i he trobat la següent notícia sobre l'Arnal Ballester, un il·lustrador de casa nostra molt important!

Després he fet un cop d'ulla la web de la Rebecca Dautremer, per veure si per fi ja estava en funcionament, i efectivament! Sabeu que està treballant en un llargmetratge? Segur que molts/es heu vist alguns dels seus contes a les llibreries.

I finalment, he tingut temps de llegir una entrevista feta a l'il·lustrador Miguel Calatayud, de fa bastant anys. És un dels il·lustradors que fa bastant temps que conec i que crec que té una personalitat especial. Aquí teniu la imatge d'un abecedari força recent que va publicar l'editorial Kalandraka. M'encanta!





Hola a todos. Hoy he estado buscando cosas por la red porque mañana tengo que explicar lo que es una ilustración al grupo que tengo de 3º de ESO. Mañana espero que me entreguen el cómic que debían hacer (dos grupos ya me han entregado el suyo, y uno tiene un argumento bastante interesante y cinematográfico según cómo). Si me dejan subir-lo al blog lo haré. La semana que viene quiero empezar a trabajar la Animación con ellos: a ver qué sale ... Aunque sé que son muy perezosos, pasotas y un poco gamberros, creo que la experiencia pase lo que pase puede ser divertida, curiosa y provechosa. 

Pues, como decía he estado navegando un ratito y he encontrado la siguiente noticia sobre  Arnal Ballester, un ilustrador catalán muy importante! 

Después he echado un vistazo a la web de Rebecca Dautremer, para ver si por fin ya estaba en funcionamiento, y efectivamente! Sabéis que está trabajando en un largometraje? Seguro que muchos / as habéis visto algunos de sus cuentos en las librerías. 

Y finalmente, he tenido tiempo de leer una entrevista hecha al ilustrador Miguel Calatayud, hace bastante años. Es uno de los ilustradores que hace bastante tiempo que conozco (no personalmente) y que creo que tiene una personalidad especial. Aquí tenéis la imagen de un abecedario bastante reciente que publicó la editorial KALANDRAKA. Me encanta!



Ja me n'oblidava: el djous passat vaig anar a veure una conferència que donava l'escriptor argentí Jorge Bucay. A partir de la presentació d'un conte (per infants i grans) que ha publicat recentment volia parlar de la llibertat de cada ésser humà, de les llibertats. El conte es titula "L'elefant encadenat" i té unes il·lustracions magnífiques de l'il·lustrador també argentí (però afincat a Barcelona actualment) Gusti. Jo me'l vaig comprar i ara hi tinc una dedicatòria del mateix Bucay, només em falta la d'en Gusti que m'agradaria molt poder conèixer, crec que tindríem molt de que parlar. Tot el què fa ho trobo interessant, i m'agrada el fet que sempre estigui investigant i variant molt de tècniques, estil, etc. 



Quan tingui una miqueta més de temps aniré posant links d'il·lustradors, de cinema (que per cert, encara no he pogut fer cap comentari sobre les últimes pel·lícules que he vist), d'art, de literatura, etc.


Bona nit a "tout le monde"!


Ya me olvidava: el jueves pasado fui a ver una conferencia que daba el escritor argentino Jorge Bucay. A partir de la presentación de un cuento (para niños y grandes) que ha publicado recientemente; quería hablar de la libertad de cada ser humano, de las libertades. El cuento se titula "El elefante encadenado" y tiene unas ilustraciones magníficas del ilustrador también argentino (pero afincado en Barcelona actualmente) Gusti. Yo me lo compré y ahora tengo una dedicatoria del mismo Bucay, sólo me falta la de Gusti que me gustaría mucho poder conocer, creo que tendríamos mucho que hablar. Todo lo que hace lo encuentro interesante, y me gusta el hecho de que siempre esté investigando y variando mucho de técnicas, estilo, etc. 


Cuando tenga algo más de tiempo iré poniendo links de lustradors, de cine (que por cierto, todavía no he podido hacer ningún comentario sobre las últimas películas que he visto), de arte, de literatura, etc.


Buenas noches a "tout le monde" !

dilluns, 20 d’octubre del 2008

XXVIII PREMIO DESTINO APEL·LES MESTRES d'ilustración infantil


Per fi he pogut veure els guanyadors del Pemi Apel·les Mestres. 

http://www.destinojoven.com/Data/Pildoras/Pack10/arc10_25.pdf

L'il·lustrador és de Manresa i m'ha fet molta il·lusió, de fet no el conec personalment però sé que una vegada també va guanyar (crec que amb la mateixa escriptora) el Premi Parcir de Manresa, i que jo ja m'hi he presentat dues vegades. 

Jo a l'Apel·les Mestres hi vaig presentar un conte ecologista titulat: Arbres. I espero publicar-lo algun dia, crec que és un bon conte. Aquí teniu la portada!

Por fin he podido ver los ganadores del Premio Apel·les Mestres. 

http://www.destinojoven.com/Data/Pildoras/Pack10/arc10_25.pdf 

El ilustrador es de Manresa y me ha hecho mucha ilusión, de hecho no lo conozco personalmente pero sé que una vez también ganó (creo que con la misma escritora) el Premio Parcir de Manresa, al que yo ya me he presentado dos veces. 

En el Premio Apel·les Mestres presenté un cuento ecologista titulado:
Árboles. Y espero publicarlo algún día, creo que es un buen cuento. Aquí tenéis la portada!