dilluns, 31 de desembre del 2012

Per un 2013 de renovació i il·lusió! BON ANY!


Que tingueu una molt bona entrada d'any nou. Que el 2013 sigui un any de renovació, il·lusió i esperança!

Tamara.

Que tengáis una muy buena entrada de año nuevo. Que en 2013 sea un año de renovación, ilusión y esperanza!

Tamara.

Je vous souhaite une très bonne entrée de nouvelle année. J'éspère que le 2013 c'est un an de renouvellement, d'illusion et d'espoir!

Tamara



dissabte, 22 de desembre del 2012

Nadal al Dia del Mag !

Ja fa temps que porto la imatge del grup de Raül Benéitez i els mags, que fa temps que fan sonar el projecte i disc d'EL DIA DEL MAG. En faig les animacions que projecto als concerts, també vaig fer el disseny del CD, i alguns cartells. Avui us mostro la postal de Nadal que he fet per aquest any. Espero que us inspiri!




dissabte, 8 de desembre del 2012

Passejades i descobertes...


Fa dies que no us explico res. La veritat és que estic bastant liada, entre l'anar amunt i avall de l'interior cap a la costa, les classes d'enquadernació i els projectes que vaig tirant endavant. I a més a més quan puc m'escapo a veure alguna exposició, descobreixo alguna pel·lícula, i m'endinso en una llibreria. Avui us faré un breu resum d'algun dels meus passeigs.

Fa temps vaig anar al Caixaforum a veure l'exposició de Piranesi, si us agrada el gravat, l'arquitectura i voleu gaudir d'una projecció que recrea les presons famoses d'aquest artista en 3D, doncs us la ven recomano! Un plaer per la vista i per l'enveja del domini de la tècnica! La podeu veure fins el 20 de gener.

Obra de Piranesi.


Una altra artista que he descobert, ha estat Marina Berdalet, que m'ha mostratmuns treballs amb grafit molt personals. Es podia veure a la Fund. Catalunya Caixa a Manresa, a la Plana de l'Om fins a finals d'octubre. Potser la podeu veure en un altre lloc.

Obra de Marina Berdalet.


Aquest any, a part de poder anar a Filmets (Badalona), el cap de setmana passat vaig assistir al MINIPUT, 18a mostra de televisió de qualitat, al CCCB. Era el primer cop que hi anava, i em va semblar molt interessant. Vaig poder veure "Basta" en aquest cas un dels programes que fan a Bèlgica els membres de Neveneffecten. Es tracta de quatre humoristes que investiguen estafes a la vida real i se'n vengen. Va ser molt divertit i a més a més vem tenir a Jordi Évole com a presentador del programa. 
Un altre documental que vaig veure molt fort per cert, va ser "Dignitas" de jean-Bernard Menoud (SuÏssa). A Suïssa està permès que els estrangers es suïcidin. Mostra diferents casos de persones que demanen l'eutanasia, i sobretot una dona en concret que recórre al grup Dignitas per obtenir el que no pot aconseguir al seu país d'orígen. Mostra el "controvertit" negoci de la mort entre altres aspectes. 
I una de le sessions que va ser divertida i fresca va ser l'última amb la sessió d'alguns "pilots" de programes, en especial una sèrie d'animació molt minimalista d'uns nois valencians: Les nostres vides dibuixades. (veure vídeo).





La setmana passada vaig anar amb els meus comanys de la Llotja al Centre d'art Fabra i Coats, que hi ha al barri de St. Andreu. Vem anar a veure "Esto no es una exposición de arte, tampoco" on el comisari David G. Torres va ser el que va donar llum a l'exposició, ja que francament les obres que hi vaig veure no em van arribar gaire que diguéssim. En el discurs que ens va fer Torres sobre el comisariat, el tema dels centres d'art i del que allò no era una exposició sinó el resultat de performances, etc, va ser el que realment vaig trobar interessant. Hi havia obres de Antonio Gagliano, Antonio Ortega, Benjamin Seror, Christian Jankowski, Fabienne Audeous, Gabriel Pericàs, Joan Morey, Joâo Onofre, Laia Estruch, Ryan Rivadeneyra i Tamara Kuselman. 

I una altra desoberta va ser dimecres passat a prop del mercat de Sta. Caterina on hi vaig trobar una llibreria per nens/es amb nom de màgia: Abracadabra. Vaig estar una bona estona remenant les novetats en les diferents llengües que tenen (català, espanyol, italià, anglès, francès i alemany) i vaig descobrir coses interssants i molt boniques. De moment us citaré un parell de noms nordamericans que encara no havia memoritzat, l'il·lustrador  Jon Klassen i la il·lustradora Erin E. Stead que va guanyar la medalla Caldecott amb "A stick Day for Amos Mcgee". Em va sorprendre el detall de les imatges de Stead, crea unes imatges molt delicades. I Klassen té un estil personal, graciós, amb unes aquarel·les molt xules. Ara però, també dir-vos que al final vaig sucumbir a un àlbum molt poètic d'una de les meves autores preferides, la belga Anne Herbauts. Què hi farem, no m'ho puc comprar tot...Si pogués tindria una llibreria per mi sola! jejeje.

Il·lustració de Jon Klassen.
Il·lustració de Jon Klassen.

Portada d'A Stck Day for Amos Mc Gee il·lustrada per Erin C. Stead.


Il·lustració d'Erin C. Stead.


dissabte, 17 de novembre del 2012

XVIII Jornades professionals d'il·lustració: la internacionalització en la il·lustració


El passat 27 d'octubre hi va haver les XVIII Jornades professionals d'il·lustració.  On es va tractar el tema de la internacionalització en el sector. Hi va haver xerrades molt interessants com la de "Com preparar un pla d'internacionalització" impartida per Jordi Mundet, la de "No importa des d'on treballis" on l'il·lustrador italià Alessandro Gottardo ens va ensenyar el seu treball i com s'ha anat obrint camí en el panorama mundial. També van ser interessants altres vivències en aquest aspecte per part dels il·lustradors Jon Berkeley, Charuca, i Xavier Salomó acompanyat de Meritxell Martí (la veu cantant o escrivent, en aquest cas). Un dia profitós sens dubte.
I si voleu saber més coses sobre el tema podeu demanar les gravacions d'audio de les xerrades a l'APIC, però m'imagino que això només està obert als socis. 
Aquí us en deixo algunes imatges.

El pasado 27 de octubre hubo las XVIII Jornadas profesionales de ilustración. Donde se trató el tema de la internacionalización en el sector. Hubo charlas muy interesantes como la de "Cómo preparar un plan de internacionalización" impartida por Jordi Mundet, la de "No importa desde donde trabajes" donde el ilustrador italiano Alessandro Gottardo nos enseñó su trabajo y como se ha ido abriendo camino en el panorama mundial. También fueron interesantes otras vivencias en este aspecto por parte de los ilustradores Jon Berkeley, Charuca, y Xavier Salomó acompañado de Meritxell Martí (la voz cantante o escribiente, en este caso). Un día provechoso sin duda.
Y si queréis saber más sobre el tema podéis pedir las grabaciones de audio de las charlas a APIC, pero me imagino que esto sólo está abierto a los socios.
Aquí os dejo algunas imágenes.

Aquí podeu veure que la sala estava plena...


Alessandro Gottardo


Jon Berkeley

Xavier Salomó

Charuca

UBACH! Un nou cartell a l'obaga


Fa uns dies vaig fer aquest cartell pel nou projecte musical de Guillem Ubach, sota el nom d'UBACH! Una nova proposta en què les cançons de la seva maqueta "Sols jo" anirant acompanyades d'un nou format amb banda. 

Seguint amb la línia estètica que vaig utilitzar en el disseny del CD maqueta anteriorment esmentat, m'he inspirat en l'obac o obaga. 

I res més, només dir-vos que si la setmana vinent esteu per Manresa, o us hi podeu apropar, us recomano que us passeu per La peixera a escoltar-los, i és molt provable que m'hi trobeu. Serà el 23 de novembre a les 23h!


Hace unos días hice este cartel para el nuevo proyecto musical de Guillermo Ubach, bajo el nombre de UBACH! Una nueva propuesta en la que las canciones de su maqueta "Sólo yo" irán acompañadas de un nuevo formato con banda.

Siguiendo con la línea estética que utilicé en el diseño del CD maqueta anteriormente mencionado, me he inspirado en el "obac o obaga" (umbría).

Y nada más, sólo deciros que si la próxima semana estáis por Manresa, o os podéis acercar, os recomiendo que os paséis por La Peixera (La Pecera) a escucharlos, y es muy probable que me encontréis allí. Será el 23 de noviembre a las 23h!



CLOE, herba verda...



Fa unes setmanes vaig anar a veure la meva cosina que ha tingut una nena preciosa. Es diu Cloe, que vol dir "Herba verda" i després de fer volar una mica l'imaginació, no vaig poder evitar fer aquesta nena remenuda cavalcant damunt d'una marieta... Amb l'ajuda dels meus llapis de colors de sempre vaig aconseguir fer aquest petit regal.

Hace unas semanas fui a ver a mi prima que ha tenido una niña preciosa. Se llama Cloe, que quiere decir "Hierba verde" y después de hacer volar un poco la imaginación, no pude evitar hacer esta niña repequeña cabalgando sobre una mariquita ... Con la ayuda de mis lápices de colores de siempre conseguí hacer este pequeño regalo.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

La Carta al Mercado internacional 3D WIRE !!!

Aquesta setmana es celebra el Mercado internacional de animación, videojuegos y new media 3D WIRE, a Segovia, del 10 al 14 d'octubre. Jo no hi podré anar, però m'agradaria ja que m'han dit que està molt bé i que hi ha molt bon ambient. Una de les coses que pot estar bé és la "batalla de animadores" que tenen un temps record (un dia i mig) per fer un curt animat amb Segovia com escenari.
També em fa especial il·lusió saber que La Carta, un dels meus curtmetratges estarà disponible perquè la gent el pugui veure a la sel·lecció de curtmetratges nacionals. Així que volant, volant, va la meva senyora de les cartes...
Aquí us deixo la web, per si us hi voleu passar: http://www.3dwire.es/


Esta semana se celebra el Mercado internacional de animación, videojuegos y new media 3D WIRE, en Segovia, del 10 al 14 de octubre. Yo no podré ir, pero me gustaría ya que me han dicho que está muy bien y que hay muy buen ambiente. Una de las cosas que puede estar bien es la "batalla de animadores" que tienen un tiempo record (un día y medio) para hacer un corto animado con Segovia como escenario.
También me hace especial ilusión saber que La Carta, uno de mis cortometrajes estará disponible para que la gente lo pueda ver en la selección de cortometrajes nacionales. Así que volando, volando, va mi señora de las cartas ...
Aquí os dejo la web, por si os queréis pasar: http://www.3dwire.es/






dilluns, 8 d’octubre del 2012

LIBER 2012, 3ª Fira internacional del llibre a Barcelona


Aquesta setmana passada del dia 3 al 5 d'octubre es va celebrar la 3ª Fira internacional del llibre a Barcelona (LIBER 2012)
Vaig poder assisitir a un parell de xerrades: "Aplicaciones: el futuro de la edición infantil" i "La autoedición ¿amenaza u oportunidad?". Com a autora i il·lustradora, sobretot de contes infantils, m'interessaven especialment...Respecte al tema de les Apps d'àlbums/llibres infantils crec que he de veure moltes coses encara i que si ets una editorial amb un cert pressupost et pots permetre el luxe de crear-ne una, ja que implica un certa inversió. I pel tema de l'autoedició: crec que mai és descartable, sobretot si tens un producte que vols publicar, i cap editorial hi està interessada o simplement no és classificable per format o per contingut...En fi, crec que està bé està al dia del que es pot coure a dins i fora de les editorials i del que avui en dia anomenem e-book. 
Com enquadernadora, creativa i amant dels llibres, tot i que m'interessa els nous formats i les noves tecnologies, sempre valoro el llibre d'artista i el llibre en format de paper...Crec que el fet de passar pàgina i poder olorar el que està imprès és tot un què. I com a què, també hi ha l'enquadernació artística i tot allò que pot donar a un bon contingut. Així que aquí us deixo una mostra de l'exposició que hi havia del Premi a les millors enquadernacions artístiques que convoca el Ministeri d'Educació, cultura i esports.



Esta semana pasada del día 3 al 5 de octubre se celebró la 3 ª Feria internacional del libro en Barcelona (LIBER 2012).
Pude asistir a un par de charlas: "Aplicaciones: el futuro de la edición infantil" y "La autoedicion ¿amenaza u oportunidad?". Como autora e ilustradora, sobre todo de cuentos infantiles, me interesaban especialmente ... Respecto al tema de las Apps de álbumes / libros infantiles creo que tengo que ver muchas cosas todavía y que si eres una editorial con un cierto presupuesto te puedes permitir el lujo de crear una, ya que implica una cierta inversión. Y por el tema de la autoedición: creo que nunca es descartable, sobre todo si tienes un producto que quieres publicar, y ninguna editorial está interesada o simplemente no es clasificable por formato o por contenido ... En fin, creo que está bien estar al día de lo que se puede cocer dentro y fuera de las editoriales y de lo que hoy en día llamamos e-book.
Como encuadernadora, creativa y amante de los libros, aunque me interesa los nuevos formatos y las nuevas tecnologías, siempre valoro el libro de artista y el libro en formato de papel ... Creo que el hecho de pasar página y poder oler lo que está impreso es todo un qué. Y como qué, también existe la encuadernación artística y todo lo que puede dar a un buen contenido. Así que aquí os dejo una muestra de la exposición que había del Premio a las mejores encuadernaciones artísticas que convoca el Ministerio de Educación, cultura y deportes.



CandyHearts, el tràiler !

Ja fa molt temps que en Joan Martín Giménez està treballant en el seu últim curtmetratge en stopmotion CandyHearts. Jo hi he col·laborat, de fet encara estem enllestin coses, música, caràtula DVD, crèdits... Aquí us en deixo el tràiler!

Ya hace mucho tiempo que Joan Martín Giménez está trabajando en su último cortometraje en stopmotion CandyHearts. Yo he colaborado en el, de hecho aún estamos terminando cosas, música, carátula DVD, créditos ... Aquí os dejo el trailer!


diumenge, 7 d’octubre del 2012

Quedada STOPMOTIA a Madrid!!!


El passat 29 de setembre, es va celebrar la Quedada Stopmotia a Madrid, i jo hi vaig poder assistir, acompanyant en Joan Martín Giménez que presentava el seu últim curtmetratge, "CandyHearts", en el que hi he col·laborat. 

Hi va haver projeccions de curts, presentació de projectes i una breu exposició de "puppets" i "props". Aquí us en deixo algunes fotos, i perdoneu per la qualitat d'algunes, però només vaig poder fer aquestes amb el mòbil.

També podeu anar al blog del meu company que us he mencionat abans, on ha posat els links d'alguns dels curts que van passar. La veritat és que hi ha haver coses interessants. Aquí teniu el seu blog:

El pasado 29 de septiembre, se celebró la Quedada Stopmotia en Madrid, y yo pude asistir, acompañando a Juan Martín Giménez que presentaba su último cortometraje, "CandyHearts", en el que he colaborado.

Hubo proyecciones de cortos, presentación de proyectos y una breve exposición de "puppets" y "props". Aquí os dejo algunas fotos, y perdonad por la calidad de algunas, pero sólo pude hacer estas con el móvil.

También podéis ir al blog de ​​mi compañero que os he mencionado antes, donde ha puesto los links de algunos de los cortos que pasaron. La verdad es que hubo cosas interesantes. Aquí tenéis su blog:http://joanmartingimenez.blogspot.com.es/

La expo...

El Bako

Lo Apostol

OQO films

Elena Del Moral

Elena Del Moral

Joan Martín Giménez



Javier Ojeda

Sergio Artal i Carlos Padilla

Citoplasmas, Rip Films, Asis Merino

Ruben Garcerá
Acabo de trobar un link amb fotos fetes a la Quedada, estan molt millor que aquestes, aquí us el deixo: http://www.flickr.com/photos/stopmotia/sets/72157631689142609/with/8053057559/

Exposició de "Frankenweenie" de Tim Burton, a Madrid


El cap de setmana passat vaig estar a Madrid perquè havia d'anar a la Quedada Stopmotia (una trobada d'animadors d'stopmotion), que es realitzava allà. I el dissabte al matí vem anar a veure l'exposició de l'última pel·lícula d'animació de Tim Burton: "Frankenweenie". 
Hi havia els personatges (titelles, apunts escultòrics, armadures...), "props" (elements varis), escenaris, dibuixos...Tot i que vem haver de seguir una guia amb força presses, vaig poder fer algunes fotos. Aquí us les deixo! 

El fin de semana pasado estuve en Madrid porque tenía que ir a la Quedada Stopmotia (un encuentro de animadores de stopmotion), que se realizaba allí. Y el sábado por la mañana fuimos a ver la exposición de la última película de animación de Tim Burton: "Frankenweenie".
Estaban los personajes (marionetas, apuntes escultóricos, armaduras ...), "props" (elementos varios), escenarios, dibujos ... Aunque tuvimos que seguir una guía con bastantes prisas, pude hacer algunas fotos. Aquí os las dejo!

Aquí hi veiem a Vincent.

El gos.


Fixeu-vos amb les boques i la roba i sabatetes...

M'encanta el pijama estampat. Està molt currat!

Aquí veiem l'armadura del gos, o sigui l'esquelet que permet que es mogui,
i que es pugui animar.

L'escola. El més petit detall està super cuidat.

 



Aquí està a les golfes: està plè de coses!



A l'habitació.

 
Aquí hi he posat els meus dits perquè veigueu com n'és de petit tot,
sobretot l'scalextric i els llibres...



diumenge, 2 de setembre del 2012

Sven Nordqvist: pàgines repletes d'imaginació i humor

Fa unes setmanes em vaig estar llegint un àlbum il·lustrat i escrit pel suec Sven Nordqvist. Es titula "On està la meva germana?" de l'editorial Flamboyant. És un treball excepcional, on cada doble pàgina es converteix en un viatge per paisatges de fantasia i personatges que piquen l'ullet als adults, ja que tot i ser un conte per als infants hi trobem situacions i personatges que ens criden l'atenció als més grans. De fet l'autor no pretén educar als nens i les nenes sinó divertir-los:


"Los niños en Suecia no están tan sobreprotegidos. No pretendo educarlos. Ya estoy cansado de lo políticamente correcto. Si dibujase a una persona fumando probablemente estaría mal, pero esto es fantasía", sostiene sobre unas bellísimas imágenes nada edulcoradas. En ¿Dónde está mi hermana? -un viaje en globo en busca de una ratoncita desaparecida con el que obtuvo el prestigioso Augustpriset 2007-, una exuberante mujer-nube disfruta de un puro, un monje liliputiense enseña el culo y una anciana galopa agarrada a los cuatro pelos de un cerdo. "Da igual los valores en los que los niños se hayan criado, disfrutan con lo mismo". (...)
A los niños les gustan las historias emocionantes que les hacen reír. No pienso en los niños cuando dibujo, sino en mí mismo. No pasa nada si a los padres también les gustan los libros, hay chistes que sólo los entienden los adultos", sostiene.
Extret d'un article d'Elisa Silió. El humor incorrecto de Sven Nordqvist, publicat a El País (24 setembre 2011).

Aquí us en deixo algunes imatges. 

Hace unas semanas me estuve leyendo un álbum ilustrado y escrito por el sueco Sven Nordqvist. Se titula "¿Dónde está mi hermana?" de la editorial Flamboyant. Es un trabajo excepcional, donde cada doble página se convierte en un viaje por paisajes de fantasía y personajes que guiñan el ojo a los adultos, ya que a pesar de ser un cuento para los niños encontramos situaciones y personajes que nos llaman la atención a los más grandes. De hecho el autor no pretende educar a los niños y niñas sino divertirlos:

"Los niños en Suecia no están tan sobreprotegidos. No pretendo educarlos. Ya estoy cansado de lo políticamente correcto. Si dibujase a una persona fumando probablemente estaría mal, pero esto es fantasía", sostiene sobre unas bellísimas imágenes nada edulcoradas. En ¿Dónde está mi hermana? -un viaje en globo en busca de una ratoncita desaparecida con el que obtuvo el prestigioso Augustpriset 2007-, una exuberante mujer-nube disfruta de un puro, un monje liliputiense enseña el culo y una anciana galopa agarrada a los cuatro pelos de un cerdo. "Da igual los valores en los que los niños se hayan criado, disfrutan con lo mismo". (...)
A los niños les gustan las historias emocionantes que les hacen reír. No pienso en los niños cuando dibujo, sino en mí mismo. No pasa nada si a los padres también les gustan los libros, hay chistes que sólo los entienden los adultos", sostiene.
Extracto de un articulo de Elisa Silió. El humor incorrecto de Sven Nordqvist, publicado en El País (24 setiembre 2011).

Aquí os dejo algunas imágenes.





divendres, 17 d’agost del 2012

Fent anar les mans...

Aquest passat juliol vaig estar fent algunes cosetes a mà per regalar. Tenia el mes complet amb sants i aniversaris.

Este pasado julio estuve haciendo algunas cositas a mano para regalar. Tenía el mes completo con santos y cumpleaños.


Aquí podeu veure com d'unes xapes de "Matrix" i uns trossos de tela, en vaig poder fer unes boniques xapes de roba...




Vaig reciclar robes que tenia per casa, i d'altres que havia comprat per utilitzar en l'enquadernació.


Partint de l'embolcall, vaig convertir una càpsula de cafè "Nespresso" en un curiós braçalet.



En aquest cas vaig fer un elefantet amb feltre i el vaig cosir en un coixí, tot brodant el raig d'aigua...Un regal especial per al petit Ben, que feia un anyet!


Petit, petit!


Tot brodant, se'm va ocórrer donar un toc de color a uns individuals de tela rústica. I encara que mai havia brodat abans, em va quedar prou bé!