BON NADAL! FELIZ NAVIDAD! JOYEUX NOËL!

Que tingueu un BON NADAL I UN FELIÇ ANY NOU 2010!

Que tengáis una FELIZ NAVIDAD Y UN PRÓSPERO AÑO NUEVO!

Joyeux Noël et une bone et heureuse année!

Ahir baixava cap al centre de Manresa a buscar els últims regals i mentre mirava els camps, Montserrat i la Seu a l'altra banda em vaig adonar del cartell d'un carrer que es troba abans d'arribar al barri de les Escodines, més avall del Convent de Sta.Clara. Es deia el Carrer del peix. Em va fer gràcia, i a part de fer-lo servir per aquesta il·lustració crec que serà l'inici d'un conte. En fi, aquí teniu un regal de Nadal de la vostra amiga "poisson" (peix).

Ayer bajaba hacia el centro de Manresa a buscar los últimos regalos y mientras miraba los campos, Montserrat y la Seu al otro lado me di cuenta del cartel de una calle que se encuentra antes de llegar al barrio de las Escodines, más abajo del Convento de Sta. Clara. Se llamaba la Calle del pescado. Me hizo gracia, y aparte de usarlo para esta ilustración creo que será el inicio de un cuento. En fin, aquí tenéis un regalo de Navidad de vuestra amiga "poisson" (pescado).

AUTORRETRAT II

AUTORRETRAT I

"Arròs covat"

Ei gent, una amiga m'ha passat un link del "TV3 a la carta" on s'hi pot veure una nova sèrie d'animació per adults (més haviat "treintañeros") a partir d'una idea i uns dibuixos de Juanjo Sáez. Está molt bé! L'estil del dibuix és molt senzill però expressiu i molt graciós gràcies a l'animació; i la música també té un caire "xulo". Ja porten uns quants capítols, i es diu "Arròs covat"...

"Barcelonne, París, Rouen et le Pompidou"...

Fa unes setmanes que vaig estar un cap de setmana a París i a Rouen. Vaig poder veure una exposició al Centre Pompidou titulada "elles@centrepompidou" en què el museu mostra totes les obres de la seva col·leccio permanent de dones artistes del segle XX fins a l'actualitat. L'exposició  estava organitzada en 7 espais: Pionnières, Feu à volonté, Corps slogan, Eccentric abstraction, "Une chambre à soi", Le mot à l'oeuvre, i Immatérielles. És molt interessant de veure, tant per les obresd'artostes com Ana Mendieta, Cristina Iglesias, Martha Rosler, Barbara Kruger, Orlan, Tacita Dean, etc. com pels textos que hi ha:

"On ne naît pas femme: on le devient. Aucun destin biologique, psychique, économique ne définit la figure que revêt au sein de la société la femelle humaine; c'est l'ensemble de la civilisation qui élabore ce produit intermédiare entre le mâle et le castrat qu'on qualifie de fémini. Seule la méditation d'autrui peut constituer un individu comme un Autre." Simone de Beauvoir (Le Deuxième Sexe, Gallimard, 1949).

Després vaig fer aquestes il·lustracions.

Hace unas semanas que estuve un fin de semana en París y Rouen. Pude ver una exposición en el Centro Pompidou titulada "elles @ centrepompidou" en que el museo muestra todas las obras de su colección permanente de mujeres artistas del siglo XX hasta la actualidad. La exposición estaba organizada en 7 espacios: Pionnières, Feu à volonté, Corps slogan, Eccentric abstraction, "Une chambre à soi", Le mot à l'oeuvre, y Immatérielles.. Es muy interesante de ver, tanto por las obras de artistas como Ana Mendieta, Cristina Iglesias, Martha Rosler, Barbara Kruger, Orlan, Tacita Dean, etc. como por los textos que hay:

"On ne naît pas femme: on le devient. Aucun destin biologique, psychique, économique ne définit la figure que revêt au sein de la société la femelle humaine; c'est l'ensemble de la civilisation qui élabore ce produit intermédiare entre le mâle et le castrat qu'on qualifie de fémini. Seule la méditation d'autrui peut constituer un individu comme un Autre." Simone de Beauvoir (Le Deuxième Sexe, Gallimard, 1949).

Después hice estas ilustraciones.

IRINA AIGUAMARINA ELIS ELIS

Aquestes il·lustracions les he fet per un poema escrit pel meu pare, que podeu veure al seu blog:

"Substància". Potser en farem un conte!

Estas ilustraciones las he hecho para un poema escrito por mi padre, que podéis ver en su blog:

"Substància". Puede que hagamos un cuento!

IRINA AIGUAMARINA ELIS ELIS

______________________A la princesa Irina 

Hi havia una vegada una nena
tan petita tan petita
que era gran ben gran 
tan gran com un gegant.

Duia estrelletes a la cara
que enlluernaven més que el sol
i quan mirava si et mirava
t'omplia de mel i nata el cor.

Gustava de jugar amb les aigües
dels cimals com qui juga
a cuit a amagar. 

Mira que t'atrapo 
que no que si que no que
no siguis mussol

Un dos tres salvat!

Quan les fades solcaven l'aire,
què modernes, en parapent
Irina se n'anava amb elles
pels corriols del firmament

Santi Hernandez i Martinez
Queralt a 11 d'octubre de 2009

TACCA 09 II jornades de creació en il·lustració

Il·lustració de Serge Bloch
Il·lustració de Martin Jarrie

  La setmana passada hi va haver el TACCA 09 organitzat per l'APIC al CCCB, a Barcelona. Es tractava d'unes jornades sobre la il·lustració i hi van participar: Serge Bloch, Joma, Sesé, Noemí Villamuza, Ignasi Blanch, Martin Jarrie i Felipe Hernandez Cava. Jo només vaig poder assistir a la primera conferència del divendres sobre la obra de Serge Bloch, i també a una sessió més íntima amb en Martin Jarrie i alguns companys/es de l'APIC el dijous. Tots dos em van resultar molt interessants, són molt diferents l'un de l'altre, tot i venir de la "France", je je. Vaig disfrutar molt i vaig aprendre algunes coses, és agradable poder veure la trajectòria de la gent, perquè han fet alguns canvis en la seva obra, perquè han triat un pseudònim, perquè utilitzen la fotografia, etc. Tot són opcions i camins a recórrer...TOT ÉS POSSIBLE!

 La semana pasada hubo el TACCA 09 organizado por el APIC en el CCCB, en Barcelona. Se trataba de unas jornadas sobre la ilustración y participaron: Serge Bloch, Joma, Sesé, Noemí Villamuza, Ignasi Blanch, Martin Jarrie y Felipe Hernández Cava. Yo sólo pude asistir a la primera conferencia del viernes sobre la obra de Serge Bloch, y también a una sesión más íntima con Martin Jarrie y algunos compañeros / as de la APIC el jueves. Ambos me resultaron muy interesantes, son muy diferentes el uno del otro, a pesar de venir de la "France", je je. Disfruté mucho y aprendí algunas cosas, es agradable poder ver la trayectoria de la gente, porque han hecho algunos cambios en su obra, porque han elegido un seudónimo, porque utilizan la fotografía, etc. Todo son opciones y caminos a recorrer ... TODO ES POSIBLE!

Àtoms de colors..."Freqüències" d'Eugènia Balcells.

Foto de lori-an

L'altre dia vaig anar a veure l'exposició "Freqüències" d'Eugènia Balcells, al Centre d'Art Sta. Mònica de Barcelona. I em va agrdar molt, val la pena passar-s'hi. Us cito unes paraules del full de presentació de l'exposició escrita per Eulàlia Bosch:

"La causa del naixement de tot és el remolí dels àtoms.

                                                                                Demòcrit

"Partícules imperceptibles per a la capacitat visual humana són ja estructures complexes de color, amb capacitat de barrejar-se entre elles fins a esdevenir part del món perceptible. Cada roca, cada planta, cada animal i cada persona és el resultat d'una combinació infinita de fonts de llum.

La instal·lació FREQÜÈNCIES celebra aquesta font energètica inicial d'on tot emergeix i ret homenatge al misteri poètic sobre el qual descansa la curiositat científica i la nostra capacitat descoberta.

...el Sol és només una campana els sons de la qual emeten llum.

                                                                      Isaac Newton"

(...)

El otro día fui a ver la exposición "Frecuencias" de Eugènia Balcells, al Centre d'Art Sta. Mònica de Barcelona. Y me gustó mucho, vale la pena pasar por allí. Os cito unas palabras de la hoja de presentación de la exposición escrita por Eulàlia Bosch:  "La causa del nacimiento de todo es el remolino de los átomos.                                                                                   Demócrito  "Partículas imperceptibles para la capacidad visual humana son ya estructuras complejas de color, con capacidad de mezclarse entre ellas hasta convertirse en parte del mundo perceptible. Cada roca, cada planta, cada animal y cada persona es el resultado de una combinación infinita de fuentes de luz.  La instalación FRECUENCIAS celebra esta fuente energética inicial de donde todo emerge y rinde homenaje al misterio poético sobre el que descansa la curiosidad científica y nuestra capacidad descubierta. " ... el Sol es sólo una campana los sonidos de la que emiten luz.                                                                         Isaac Newton" (...)

Libèl·lules de vidre/Libélulas de vidrio

Ja fa temps que tinc al cap una idea per un conte nou, on hi sortirant moltes libèl·lules...Alguns/es ja sabeu de quin parlo. Això és un esboç.

Ya hace tiempo que tengo en la cabeza la idea para un cuento nuevo, dónde saldrán muchas libélulas...Algunos/as ya sabéis del que hablo. Esto es un esbozo.

Més feines pels Metadona Pop!

Aquí un cartell del primer concert dels Metadona Pop. El logotip i les imatges del seu myspace també les he fet jo. La veritat és que m'agrada poder fer coses relacionades amb el món de la música! 

Aquí un cartel del primer concierto de los Metadona Pop. El logotipo y las imágenes de su myspace también las he hecho yo. La verdad es que me gusta poder hacer cosas relacionadas con el mundo de la música!

Metadona Pop: al myspace!

Aquí teniu el disseny que he fet pel myspace del grup Metadona Pop. 

KOON: " I lived on the moon"

Aquí podeu veure un videoclip del grup Koon realitzat per Yaniick Puig, amb un disseny de personatges original i poètic...Animació en 3D. Me l'ha ensenyat un amic, a veure que us sembla. Aquest animador francès també és l'autor del curt "Krapooyo", molt divertit!

Sabéis que es un gamusinu?

"Ser un gamusino ye una de las cousas más difíciles d ser que puede habre nesti mundu. Ye posible que vos cueste trabayu percanciar lo que vos digo y hasta ye probable que cheguéis a dudar si en realidá se trata de dalgo que tenga'l más mínimu sentidu. (...)Asicasí, you nun conseguí coñocer quién me pudiera sirvir de modelu, naide que tan siquiera pudiera chegar a esplicame, onque fora de forma elemental, qué ye un gamusinu. Y eso fai mui complicao poder chegar a ser un bon gamusinu." (Xosepe Vega, "Breve hestoria d'un gamusinu", edi. Libros Filandón, Estorga, 2008).

Habéis cazado alguna vez gamusinus? Este cuento escrito por un escritor leonés (en lengua asturleonesa) trata de la experiencia vital de éste ser fabuloso que algunos niños y niñas de la Península ibérica conocen bastante bien, o tan solo un poquito...

Yo he hecho esta ilustración de un gamusinu a mi manera! O sea, cada uno puede imaginárselo cómo quiera, este se aproxima un poco al que yo escucho y veo cerca de mi casa.

Saludos a tod@s los gamusin@s|

Ilustradores portugueses!

Ilustración de Nuno Saraiva. Se puede ver en las paredes externas de algunos tranvías de Lisboa...

Ilustración de Joâo Fazenda.
Ilustración de José Manuel Saraiva.

A Lisboa, vaig adquirir un llibre que es tracta d'una recopilació de còmics que són un homenatge al guitarrista portuguès Carlos Paredes. Es titula "Movimentos perpétuos. BD para Carlos Pardes". I hi ha treballs deLuís Alfonso, Daniel Lima, Joâo Fazenda, José Carlos Fernandes, Carlos Zíngaro, José Manuel Saraiva y Nuno Saraiva. 

També vaig descobrir una petita editorial anomenada "Planeta Tangerina" que té contes il·lustrats per Bernardo Carvalho, Madalena Matoso i Yara Kono. Jo tinc el de "O mundo num segundo" amb text d'Isabel Minhós Martins i il·lustracions de Bernardo Carvalho.  Us imagineu què pot passar durant un segon a qualsevol lloc del món? Cada pàgina reflecteix una situació en un lloc, país, etc. diferent. M'encanta! El trobo molt original. Feu un cop d'ull a la web de l'editorial, està molt bé. Tambñe tenen blog.

En Lisboa, adquirí un libro que se trata de una recopilación de cómics que son un homenaje al guitarrista portugués Carlos Paredes. Se titula "Movimentos perpetuos. BD para Carlos Pardes". Y hay trabajos de Luís Alfonso, Daniel Lima, Joâo Fazenda, José Carlos Fernandes, Carlos Zíngaro, José Manuel Saraiva y Nuno Saraiva. 

También descubrí una pequeña editorial llamada "Planeta Tangerina" que tiene cuentos ilustrados por Bernardo Carvalho, Madalena Matoso y Yara Kono. Yo tengo el de "O mundo num segundo" con texto de Isabel Minhós Martins e ilustraciones de Bernardo Carvalho. ¿Se imagina qué puede pasar durante un segundo en cualquier lugar del mundo? Cada página refleja una situación en un lugar, país, etc. diferente. Me encanta! Lo encuentro muy original. Eche un vistazo a la web de la editorial, está muy bien. Tambñe tienen blog.

"Minuscule": uns amics molt petitons

Ahir vaig estar veient 20 capítols seguits d'aquesta sèrie d'animació francesa: Minuscule. Són genials! Convinen imatge real amb els personatges amb 3D. Una sèrie sobre insectes...No us la perdeu! Quin riure...

Ayer estuve viendo 20 capítulos seguidos de esta serie de animación francesa: Minuscule. Son geniales! Combinan imagen real con los personajes en 3D. Una serie sobre insectos ... No os la perdáis! Que risa...

Atzurs de Lisboa

 

LISBOA

Lisboa com suas casas  
    De várias cores,  
    Lisboa com suas casas  
    De várias cores,  
    Lisboa com suas casas  
    De várias cores ...  
    À força de diferente, isto é monótono.  
    Como à força de sentir, fico só a pensar. 

    Se, de noite, deitado mas desperto,  
    Na lucidez inútil de não poder dormir,  
    Quero imaginar qualquer coisa  
    E surge sempre outra (porque há sono,  
    E, porque há sono, um bocado de sonho),  
    Quero alongar a vista com que imagino  
    Por grandes palmares fantásticos,  
    Mas não vejo mais,  
    Contra uma espécie de lado de dentro de pálpebras,  
    Que Lisboa com suas casas  
    De várias cores. 

    Sorrio, porque, aqui, deitado, é outra coisa.  
    A força de monótono, é diferente.  
    E, à força de ser eu, durmo e esqueço que existo. 

    Fica só, sem mim, que esqueci porque durmo,  
    Lisboa com suas casas  
    De várias cores.

Álvaro de Campos

Cau la son entre

fanals d'una Lisboa

que rememores,

quan la tristor blaveja

rere aquest marc d'Alfama.

                        Josep Maria Puigoriol 

                       (Lívida Lisboa, ed. Viena, Barcelona 2004)

Mireu quin regal! /Mirad que regalo!

Avui la sort m'ha dut aquest regal al pati de casa meva. Oi que és preciosa? Hem sembla que és un senyal...M'encanten les libèl·lules.

Hoy la suerte me ha traído este regalo en el patio de mi casa. Verdad que es preciosa? Me parece que es un señal...Me encantan las libelulas.

Lisboa "mon amour"!

El dijous passat vaig tornar de Lisboa després de quatre dies submergida en els carrers de Fernando Pessoa. Mmmm...Trobo a faltar els "pastelitos de Belén", les parets grises covertes amb "azulejos", el "muito obrigado", el fado, els tramvies i la companyia! Mmmm Lisboa!

Aquí una de les meves fotos.

El jueves pasado volví de Lisboa tras cuatro días sumergida en las calles de Fernando Pessoa. Mmmm ... Echo de menos los "pastelitos de Belén", las paredes grises cubiertas con "azulejos", el "muito obrigado", el fado, los tranvías y la compañía! Mmmm Lisboa!

Aquí una de mis fotos.

Inaugurat el meu blog de Fotografia/Inaugurado mi blog de Fotografía

Blog de Fotografia de Tamara Hernández Ledesma ("le poisson")

De moment hi he penjat fotografies que he fet aquestes vacances, a Valladolid. Encara he de posar-hi algunes de León i de Salamanca. Quan pugui les aniré posant. Hi podeu accedir des del link que hi ha en aquest blog (Foto blog...).

Demà passat me'n vaig uns dies a Lisboa i espero poder tornar amb un grapat d'imatges interessants. I més en davant vull fer algun projecte fotogràfic dels que tenia aparcats fins ara. La fotografía m'encanta, tant la del "moment decisiu" (del que parlava H.C.Bresson) com la que és fruït del muntatge i del cercar com les històries de Duane Michals. No sé si hi podré posar links de fotògrafs, però sinó ja els hi buscaré algun lloc. La veritat és que les meves llistes són llargues tant en l'àmbit de la fotografia com de la pintura, el dibuix,...Hi ha molts artistes interessants i obres increïbles! 

Jo ara per ara, estic liada amb el meu curtmetratge d'animació de 3 minuts de duració (aproximadament). Es titula "La carta". Ja us informaré!

De momento he colgado fotos que he hecho estas vacaciones, en Valladolid. Aún tengo que poner algunas de León y de Salamanca. Cuando pueda las iré poniendo. Podéis acceder a él desde el link que hay en éste blog (foto blog...).
Pasado mañana me voy unos días a Lisboa y espero poder volver con un puñado de imágenes interesantes. Y más en adelante quiero hacer algún proyecto fotográfico de los que tenía aparcados hasta ahora. La fotografía me encanta, tanto la del "momento decisivo" (del que hablaba H.C.Bresson) como la que es fruto del montaje y del buscar como las historias de Duane Michals. No sé si podré poner links de fotógrafos, pero sino ya les buscaré algún lugar. La verdad es que mis listas son largas tanto en el ámbito de la fotografía como de la pintura, el dibujo, ... Hay muchos artistas interesantes y obras increíbles! 

Yo por ahora, estoy liada con mi cortometraje de animación de 3 minutos de duración (aproximadamente). Se titula "La carta". Ya os informaré!

Tornant dels tallers internacionals d'estiu d'ILUSTRARTE

Eis ! El dijous passat vaig tornar de León després de passar-me la última setmana de juliol a Valladolid fent un curs d'il·lustració amb la il·lustradora austríaca Lisbeth Zwerger. Aquests cursos estan organitzats per Ilustrarte, i durant la mateixa setmana hi havia un curs amb una altra gran il·lustradora, la txeca Kvéta Pacovská.

Va ser genial! He après moltes coses dels companys i d'aquestes dues personalitats. L'espai on estàvem també era molt curiós: el Patio Herreriano, el museu d'art contemporani de Valladolid. 

El meu grup ens va tocar fer un treball sobre el conte del Flautista d'Hamelin i haviem de portar un storyboard, i el disseny del personatge principal. D'entrada ens va costar força ficar-nos a la pell del conte, tots teníem estils diferents i a vegades xocàvem amb la mentalitat de Lisbeth, però crec que al final vem poder treure suc a algunes coses. 

Per mi el fet de poder estar treballant amb grup, poder parlar de temes comuns, i riure plegats ja era un gran pas. Saber que hi ha gent que com tu vol dedicar-se a la il·lustració i que valora el que és un LLIBRE i el fet d'estar al costat de Lisbeth i Kvéta va ser com obrir una porta. Ara sé que estic en el meu camí...

A part de fer treballar les mans i el cap també vem fer altres coses. Vem veure un documental que us recomano molt, es titula "¿Qué tienes debajo del sombrero?" del Julio Medem. Vem tenir una xerrada a càrrec de Sandra López, de l'agència d'il·lustradors Pencil, va ser força interessant. I després el dijous vem tenir conferències per part de les dues il·lustradores. Tot i que són com la nit i el dia, tant de mentalitat com de manera de treballar, crec que al final totes dues responen a un bé comú, el fet d'il·lustrar llibres infantils. Tot i que Lisbeth crea imatges boniques, el seu treball parteix d'atmòsferes i de sentiments en els personatges, d'unes composicions bellíssimes i un treball amb aquarel·la delicadíssim, té una concepció clàssica en la idea de maquetació del llibre però té un interès pels infants i per una moralitat que no sigui òbvia. Kvéta en canvi és l'expressió del gest, del color, de la forma, és un esclat d'emoció damunt el paper i té una visió més optimista de la vida. Per mi totes dues cerquen una cosa molt important: l'ART. Kvéta diu que els lllibres per infants són petits museus, i així ho crec jo. Un altra frase que va dir: la vida no és solament l'ART però l'ART et dóna una cosa especial.

Juntament amb les fotos hi podeu veure les il·lustracions acabades que vaig fer. Des de llavors que estic practicant més amb l'aquarel·la. És una tècnica difícil però agraïda també, igual que la línia d'un llapis. Tot és posar-s'hi! 

Eis! El jueves pasado volví de León después de pasarme la última semana de julio en Valladolid haciendo un curso de ilustración con la ilustradora austriaca Lisbeth Zwerger. Estos cursos están organizados por Ilustrarte, y durante la misma semana había un curso con otra gran ilustradora, la checa Kvéta Pacovská. 

Fue genial! He aprendido muchas cosas de los compañeros y de estas dos personalidades. El espacio donde estábamos también era muy curioso: el Patio Herreriano, el museo de arte contemporáneo de Valladolid. 

Mi grupo nos tocó hacer un trabajo sobre el cuento del Flautista de Hamelin y teníamos que llevar un storyboard, y el diseño del personaje principal. De entrada nos costó bastante meternos en la piel del cuento, todos teníamos estilos diferentes y a veces chocábamos con la mentalidad de Lisbeth, pero creo que al final pudimos sacar jugo a algunas cosas. 

Para mí el hecho de poder estar trabajando en grupo, poder hablar de temas comunes, y reír juntos ya era un gran paso. Saber que hay gente que como tú quiere dedicarse a la ilustración y que valora lo que es un LIBRO y el hecho de estar al lado de Lisbeth y Kvéta fue como abrir una puerta. Ahora sé que estoy en mi camino ... 

Aparte de hacer trabajar las manos y la cabeza también hicimos otras cosas. Vimos un documental que os recomiendo mucho, se titula "¿Qué tienes debajo del sombrero?" de Julio Medem. Vem tener una charla a cargo de Sandra López, de la agencia de ilustradores Pencil, fue muy interesante. Y luego el jueves tubímos conferencias por parte de las dos ilustradoras. Aunque son como la noche y el día, tanto de mentalidad como de manera de trabajar, creo que al final ambas responden a un bien común, el hecho de ilustrar libros infantiles. Aunque Lisbeth crea imágenes hermosas, su trabajo parte de atmósferas y de sentimientos en los personajes, de unas composiciones bellísimas y un trabajo con acuarela delicadísimo, tiene una concepción clásica en la idea de maquetación del libro pero tiene un interés por los niños y por una moralidad que no sea obvia. Kveta en cambio es la expresión del gesto, del color, de la forma, es un estallido de emoción sobre el papel y tiene una visión más optimista de la vida. Para mí ambas buscan algo muy importante: el ARTE. Kvéta dice que los libros para niños son pequeños museos, y así lo creo yo. Otra frase que dijo: la vida no es solamente ARTE pero el ARTE te da algo especial. 

Junto con las fotos podéis ver las ilustraciones terminadas que hice. Desde entonces que estoy practicando más con la acuarela. Es una técnica difícil pero agradecida también, al igual que la línea de un lápiz. Todo es ponerse!