dimarts, 24 de novembre del 2015

Brodant la tardor

Ahir va fer un any que el meu pare ens va deixar, entre llençols d'hospital, mentre fora les fulles de la tardor cobrien el terra de grocs, ocres, marrons...Encara recordo el meu trepitjar per damunt les fulles. A ell la tardor li encantava i a mi també.

Tenia ganes de transmutar el dolor que encara sento per l'enyorança, pel record, per la incomprenció de tot plegat, i em vaig posar a brodar aquesta imatge, qua avui he acabat finalment.

Aquí us deixo un altre poema seu, que espero que us acompanyi, enmig de la fullaraca:


ÀNIMA

Entro en el meu silenci interior,

recito el mantra de la meva ànima,
percudeixo cròtals,
pulso les cordes de la cítara,
construeixo sense nostàlgia fora del temps,
el temps que em pertany
no escrit, el viatge vers el Pare,
l’alegria, l’esplendor.

5 d'agost de 2014.