dilluns, 22 de desembre del 2008

I'm a Cyborg but that's OK...





Ahir vaig anar al Cineclub a veure I'm a Cyborg but that's OK del director coreà Park Chan-wook. Una pel·lícula peculiar que em vaig quedar amb ganes de veure l'any passat al Festival de Sitges. De fet és del 2006. Tracta d'una història d'amor entre una noia que es creu ser un cyborg i un noi que s'amaga darrera d'una màscara, i està situada en un psiquiàtric. Molt surrealista la veritat, però curiosa!

He vist moltes pel·lícules, sobretot al Festival de Cinema Negre de Manresa:
Gomorra (impactant), Anamorph (interessant per la relació amb l'art i els jocs visuals, la perspectiva...), Frozen River (està molt bé!), The equation of love and death (també em va agradar, tot i que me l'imaginava diferent), Entre les Murs (molt real i interessant pels professors/es d'institut), A tiro limpio (un clàssic català del cinema negre), Blindness (em va fer pensar..., està força bé),Hair High de Bill Plimton (el primer llargmetratge que veig d'aquest realitzador de l'animació), Il Divo (va ser la última del festival, també interessant).

Altres que he vist més recentment són: Lilya Forever (em va deixar estupefacte, és tan dura, tan colpidora..., i està ben feta, us la recomano, encara que et posa trista i de mala llet), i La Ola (jo no he vist la d'El experimento, i he de dir que m'esperava que fós més dura, però crec que és interessant el tema).

Ayer fui al Cineclub a ver I'm a Cyborg but that's OK del director coreano Park Chan-wook. Una película peculiar que me quedé con ganas de ver el año pasado en el Festival de Sitges. De hecho es del 2006. Trata de una historia de amor entre una chica que se cree ser un cyborg y un chico que se esconde detrás de una máscara, y está situada en un psiquiátrico. Muy surrealista la verdad, pero curiosa!

He visto muchas películas, sobre todo en el Festival de Cine Negro de Manresa: 
Gomorra (impactante),
Anamorph (interesante por la relación con el arte y los juegos visuales, la perspectiva ...), Frozen River (está muy bien!), The equation of love and death (también me gustó, a pesar de que me la imaginaba diferente), Entre los Muros (muy real e interesante para los profesores/as de instituto), A tiro limpio (un clásico catalán del cine negro), blindness (me hizo pensar ..., está bastante bien ), Hair High de Bill Plimton (el primer largometraje que veo de este realizador de la animación), Il Divo (fue la última del festival, también interesante). 

Otras que he visto más recientemente son:
Lilya Forever (me dejó estupefacta, es tan dura, tan impresionante ..., y está bien hecha, os la recomiendo, aunque te pone triste y de mala leche), y La Ola ( yo no he visto la de El experimento, y debo decir que me esperaba que fuera más dura, pero creo que es interesante el tema).

dilluns, 8 de desembre del 2008

El decembre i El petit núvol...


El decembre ja ha arribat, i amb ell les il·lusions, els somnis, els desitgs continuen... Cada dia que passa intento ser més jo, intento no defallir en el meu camí, procuro passar de les pors, les angoixes i dels moments en què tot sembla difícil perquè trobes a faltar a algú especial o perquè la vida no et somriu com voldríes. Hem de ser optimistes, també realistes, però alegres i amb sentit de l'humor, perquè a la vida hi som de passada i hem d'aprofitar-la. Ens hem de sentir en pau amb nosaltres mateixos.

Aquesta imatge és d'un conte que tenia fet de fa temps, però ara he repetit les il·lustracions i l'he maquetat. Es diu EL PETIT NÚVOL, a veure si us agrada! Una abraçada a tothom!

Diciembre ya ha llegado y con él las esperanzas, los sueños, los deseos continuan ... Cada día que pasa intento ser más yo, intento no desfallecer en mi camino, procuro pasar de los miedos, las angustias y los momentos en que todo parece difícil porqué echas de menos a alguien especial o porqué la vida no te sonríe como quisieras. Debemos ser optimistas, también realistas, pero alegres y con sentido del humor, porque en la vida estamos de paso y tenemos que aprovecharla. Hemos de sentirnos en paz con nosotros mismos. 

Esta imagen es de un cuento que tenía hecho hace tiempo, pero ahora he repetido las ilustraciones y lo he maquetado. Se llama LA PEQUEÑA NUVE, a ver si os gusta! Un abrazo a todos!