Avui s'inaugura l'exposició Dones transitant al Centre Cívic de la Barceloneta, on una servidora hi participa de nou amb una obra diferent, que podreu veure a l'exhibició en línia al següent enllaç.
Tota la informació la podeu veure detallada als següents cartells i a la seva web.
I aquí us deixo amb la meva obra... (Si voleu veure'n més detalls i també xafardejar altres projectes, podeu visitar el meu compte d'Instagram a @tamarahernandezledesma
Perquè em surt del…, puc dir “cony”?
Sembla que avui en dia el
feminisme s’ha fet seu aquest mot, considerat vulgar, com a bandera per a
reclamar els drets de les dones que encara no tenim. Si dic “Perquè em
surt de la vagina”, sonarà millor?
Tot i que no acostumo a
parlar en femení, ja que em ressona com una solució no massa inclusiva, i
val a dir toca pebrots (quan tota la vida has parlat el català que
existia abans del “suposat estàndard”) i a mi no em feia res dir “homes i
dones, nens i nenes”; sí que crec en el poder del llenguatge. Però som
més fortes expressant-nos amb el “cony” a la mà igual que els homes tot
ho avalen i ho passen per la seva “polla”? Digueu-me perepunyetes, però
són aspectes que em passen pel cap.
D’altra banda, crec que
tothom s’ha de sentir orgullós del seu cos i sí que ens hem de sentir
tant nenes, com adolescents, dones i àvies, orgulloses de les nostres
vulves i vagines. Vulva, cony, parrús, figa, xima, cleca, poma, fufa...
Tanta varietat lingüística hi ha com textures, formes i colors podem
trobar. Hem de ser conscients del nostre propi sexe i no només per part
de les dones sinó també dels homes, ja que encara hi ha un cert
desconeixement en molts aspectes, no només els fisiològics. És un camí
que tothom, totes les persones independentment del seu gènere i de les
seves preferències sexuals hem de recórrer junts. I si podem
enriquir-nos també en llenguatge, crearem nous espais de pensament,
d’estima pels nostres cossos i per les nostres llengües.
