dijous, 4 de març de 2021

PERQUÈ EM SURT DEL...obra exposada a "Dones transitant" al Centre Cívic de la Barceloneta

Avui s'inaugura l'exposició Dones transitant al Centre Cívic de la Barceloneta, on una servidora hi participa de nou amb una obra diferent, que podreu veure a l'exhibició en línia al següent enllaç.

Tota la informació la podeu veure detallada als següents cartells i a la seva web




I aquí us deixo amb la meva obra... (Si voleu veure'n més detalls i també xafardejar altres projectes, podeu visitar el meu compte d'Instagram a @tamarahernandezledesma


 

Perquè em surt del…, puc dir “cony”?

Sembla que avui en dia el feminisme s’ha fet seu aquest mot, considerat vulgar, com a bandera per a reclamar els drets de les dones que encara no tenim. Si dic “Perquè em surt de la vagina”, sonarà millor?

Tot i que no acostumo a parlar en femení, ja que em ressona com una solució no massa inclusiva, i val a dir toca pebrots (quan tota la vida has parlat el català que existia abans del “suposat estàndard”) i a mi no em feia res dir “homes i dones, nens i nenes”; sí que crec en el poder del llenguatge. Però som més fortes expressant-nos amb el “cony” a la mà igual que els homes tot ho avalen i ho passen per la seva “polla”? Digueu-me perepunyetes, però són aspectes que em passen pel cap.

D’altra banda, crec que tothom s’ha de sentir orgullós del seu cos i sí que ens hem de sentir tant nenes, com adolescents, dones i àvies, orgulloses de les nostres vulves i vagines. Vulva, cony, parrús, figa, xima, cleca, poma, fufa... Tanta varietat lingüística hi ha com textures, formes i colors podem trobar. Hem de ser conscients del nostre propi sexe i no només per part de les dones sinó també dels homes, ja que encara hi ha un cert desconeixement en molts aspectes, no només els fisiològics. És un camí que tothom, totes les persones independentment del seu gènere i de les seves preferències sexuals hem de recórrer junts. I si podem enriquir-nos també en llenguatge, crearem nous espais de pensament, d’estima pels nostres cossos i per les nostres llengües.

Cap comentari: