dijous, 18 de març de 2021

ÍSLAND: Descobrint Reykjavík ( Episodi I)


 
Ja fa uns mesos que vaig tornar d'Islàndia i ja era hora que em posés a escriure i mostrar una mica el que he viscut, he vist i he pogut gaudir en aquest país que sembla que estigui situat a la fi del món, on tothom pensa que hi fa molt fred, que està ple de vikings i que ara per ara s'espera que un dels seus volcans passi a l'acció. Jo vaig arribar a Reykjavík l'1 d'Agost de 2020, en plena pandèmia i em vaig sentir súper ben acollida a la SIM Residency (que podeu veure a dalt, el menjador, la meva habitació-estudi i la façana blanca que dóna al carrer). 

Islàndia, el país del foc i del gel, (en islandès, Ísland; IPA: [ˈistlant]) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica. El 2008 tenia una població estimada de 320 000 habitants, i una superfície total de 103 000 km². És volcànicament i geològicament activa i això per mi era un dels principals atractius per anar allà a treballar en el meu projecte artístic. El paisatge tan extrem i característic d'allà, amb una llum i un temps sovint tan canviant, a part del fort vent i les tempestes, és indescriptible. Vaig fer moltes fotografies, fins i tot un dels meus companys japonesos em titllava de japonesa, però la veritat és que la bellesa d'allà és difícil de captar a través de l'objectiu de la càmera. Potser també perquè a nivell energètic, hi ha quelcom, cadascú viu Ísland d'una manera pròpia. (A sobre podeu veure les primeres imatges que vaig obtenir d'Esja (Esjan, en islandès) el grup de muntanyes que es veu sempre des de la capital, les primeres pedres volcàniques i algunes flors i restes d'algues. Durant el meu primer passeig per la costa de Reykjavík).


(A sobre podeu veure retalls de Gròtta, una illa lligada a l’extrem de Seltjarnarnes a la Regió Capital d’Islàndia. Forma part de la costa de Reykjavík. Durant la marea alta, el camí que accedeix al far es troba completament submergit, convertint Gròtta en una illa.)

 

Sempre es diu que hi ha dues capitals en aquest país tan jove, la principal és Reykjavík (la del sud-oest), l'oficial i Akureyri (la del nord). Dic jove, perquè de fet Islàndia va estar sempre governada o per Noruega o per Dinamarca, i no va ser fins al 1944 que va obtenir la independència, configurant-se com a una república parlamentària. 

Un dels meus temes recurrents són les finestres, en aquest país són molt característiques en general perquè tenen una petita obertura per on deixar que circuli l'aire, fet que em va sorprendre, quan amb la calefacció posada, sovint les petites obertures estaven obertes. Allà el cost energètic és molt diferent d'aquí i sempre procuren estar ben calentons dins dels llocs. També és molt graciós veure els objectes que col·loquen de cara a l'exterior a l'ampit de les finestres, pots trobar-t'hi de tot: des de ninots de Star Wars, dinosaures, ossets de peluix, ocells de fusta (d'espècies habitants a Islàndia), etc. I les cases així més velles acostumen a tenir aquestes façanes que veieu a dalt, amb la planxa de metall ondulada pintada de diferents colors. 

A continuació us he posat algunes vistes de l'Harpa, una sala de concerts amb una arquitectura que destaca i que capta les diferents tonalitats de llum. Fou dissenyat per la firma danesa Henning Larsen Architects en col·laboració amb l'artista danès-islandès Olafur Eliasson. Jo vaig estar a punt d'anar-hi a veure un concert de la Gyða Valtýsdóttir, músic i multiinstrumentista islandèsa que vaig descobrir allà i que us recomano de bon grat que l'escolteu, no deixa indiferent.

La capital islandesa està plena de graffitis i murals arreu, a part de diverses escultures d'alguns dels seus artistes més reconeguts com  Einar Jónsson, Ásgrimur Jónsson, Sigurjón Ólafsson per mencionar-ne dels més importants. (Podeu veure'n exemples a continuació).



 

I aquí potser l'escultura més fotografiada de la capital, "Sólfar" (el viatjer del sol), de
Jón Gunnar Árnason.


Reykjavík i Islàndia en general no es caracteritza per tenir arbres o boscos. Però al centre s'hi pot trobar un cementiri molt agradable per on passejar i trobar-hi calma sota l'ombra de les fulles verdes.

 Un altre monument important allà és Hallgrímskirkja (església de Hallgrímur) és una església parroquial luterana (església d'Islàndia) que amb els seus 74,5 metres d'alçada, és l'església més gran d'Islàndia i entre les estructures més altes del país. L'església rep el nom del poeta i clergue islandès Hallgrímur Pétursson (1614–1674), autor dels Passíusálmar (Salms de la Passió). Va ser dissenyada per Guðjón Samúelsson. Es diu que la va dissenyar per assemblar-se a les "trap rock", muntanyes i glaceres del paisatge d'Islàndia. Però jo com altra gent, l'anomenava la "Roquet church", ja que recorda a un coet. Té unes formes curioses i a mi em va agradar la porta principal i la tipografia del text que l'acompanya.

Reykjavík està plena de detalls com a tot arreu i de llocs per gaudir prenent un cafè o menjar un bon tall de pastís "with cream" si voleu. Aquí sota, podeu veure la façana ben acolorida d'una de les "bakeries" més apreciades allà, "Braud & Co". On hi podeu comprar els boníssims dolços de canyella, acompanyats amb un cafè "take away". A la capital hi tenen dues botigues. I si voleu més verd, doncs podeu fer com jo, arribar-vos al Perlan i seguir baixant cap avall, passant per una zona boscosa on hi ha una de les universitats ubicades, per voltejar l'Aeroport de Reykjavík (el nacional), per la costa tot veient un grup d'islandesos banyant-se en unes "hot pools" en una platja i tu "flipant", perquè et comences a morir de fred (tot i ser Agost). Tota una experiència...



 I res, només dir-vos que sobretot si decideixes passejar per la costa o per qualsevol lloc d'aquest curiós, fred i enigmàtic país, aprèn a dir
Góðan daginn  (Bon dia, en islandès). Encara que semblin molt reservats d'entrada, els islandesos sempre et saluden si tu també ho fas. I per dir "gràcies", pots dir un "thanks" o un bless, bless (com faria un típic islandès) i per dir "hola" un Halló (la seva manera correcta) o un "Hi" que també el fan servir en general. 

En fi, encara em queda molt per donar-vos la tabarra...(fins a la pròxima).

 
 

Cap comentari: