Aquesta és la mostra virtual de l'exposició.
Aquí hi podeu veure el cartell que hi ha al principi, amb el poema "Winter Trees" de Silvia Plath, que es va llegir a la inauguració. A sota hi ha un petit text d'introducció esccrit per mi.
Winter Trees
The wet dawn inks are doing their blue dissolve.
On their blotter of fog the trees
Seem a botanical drawing.
Memories growing, ring on ring,
A series of weddings.
Knowing neither abortions nor bitchery,
Truer than women,
They seed so effortlessly!
Tasting the winds, that are footless,
Waist-deep in history.
Full of wings, otherworldliness.
In this, they are Ledas.
O mother of leaves and sweetness
Who are these pietas?
The shadows of ringdoves chanting, but easing nothing.
Sylvia Plath
Arbres d’hivern
Les tintes molles de l’alba deixen un blau que dissol.
Sobre el seu paper assecant de boira, els arbres
semblen un dibuix de botànica.
Els records creixen, anell sobre anell,
un seguit de noces.
No saben res d’avortaments ni de mesquinesa,
més fidels que les dones,
lleven sense esforçar-s’hi!
Tasten els vents, que no tenen peus,
ben endinsats en la història,
plens d’ales, d’altres coses mundanes.
En això són Ledes.
Oh mare de fulles i dolcesa,
qui són aquestes pietas?
Ombres de tudons que canten, però no mitiguen res.
Sylvia Plath
(Jamaica Plain, Boston, 27/10/1932 - Londres, 11/02/1963)
Traducció de Montserrat Abelló
[Arbres d’hivern, Edicions del Mall]
Fa anys que ressegueixo els camins observant els meus companys d’escorça, fulles i saba…
Alguns cops me’ls miro de la finestra estant, d’altres vegades escolto el so de les seves fulles i
sobretot m’encanto mirant les seves formes i colors.
Són com habitants d’un planeta silenciós. Una terra on les fulles parlen mil llengües i el ser i estar forma part d’un present palpable, verd i plè de pau.
Vaig optar per fer parlar aquests éssers inanimats, tot dotant-los de sentiments humans.
De sentiments que perduren, o que volem que siguin eterns, i de d’altres que voldriem oblidar o ni tan sols sentir…N’hi ha molts de sentiments, aquests en són una petita mostra.
Pareu l’orella, potser els arbres tenen més coses a dir-nos…
Tamara Hernández Ledesma
Manresa, juny de 2012.
I les obres:
El petó. El beso. The kiss.
El petó. (detall)
Donar suport. Dar soporte. Support.
Donar-se la mà. Darse la mano. Shake hands
Donar-se la mà. (detall)
Dansant. Danzando. Dancing.
Dansant. (detall)
Adoració. Adoración. Worship.
Excés de protecció. Exceso de protección. Overprotection.
Excés de protecció. (detall)
Menyspreu. Menosprecio. Underestimation
Menyspreu. (detall)
Juntjant. Jutgando. Judging.
Juntjant. (detalls)
Trobant-se I. Encontrándose I. Finding I.
Trobant-se II. Encontrándose II. Finding II.
Trobant-se II (detall)
L'abraçada I. El abrazo I. The embrace I.
Desesperança. Desesperanza. Hopelessness.
Enamorat de la seva pròpia ombra. Enamorado de su propia sombra. In love with his own shadow.
Enamorat de la seva pròpia ombra. (detall)
Retrobament. Reencuentro. Reunion.
Per fer aquesta exposició he utilitzat marcs antics, alguns amb vidres concaus, ovalats i d'altres rodons. Per això us volia mostrar alguns detalls on es percep això.
Para hacer esta exposición he utilizado marcos antiguos, algunos con cristales cóncavos, ovalados y otros redondos. Por eso os quería mostrar algunos detalles donde se percibe esto.
