dimarts, 8 de setembre del 2009

Atzurs de Lisboa


 
LISBOA

Lisboa com suas casas  
    De várias cores,  
    Lisboa com suas casas  
    De várias cores,  
    Lisboa com suas casas  
    De várias cores ...  
    À força de diferente, isto é monótono.  
    Como à força de sentir, fico só a pensar. 

    Se, de noite, deitado mas desperto,  
    Na lucidez inútil de não poder dormir,  
    Quero imaginar qualquer coisa  
    E surge sempre outra (porque há sono,  
    E, porque há sono, um bocado de sonho),  
    Quero alongar a vista com que imagino  
    Por grandes palmares fantásticos,  
    Mas não vejo mais,  
    Contra uma espécie de lado de dentro de pálpebras,  
    Que Lisboa com suas casas  
    De várias cores. 

    Sorrio, porque, aqui, deitado, é outra coisa.  
    A força de monótono, é diferente.  
    E, à força de ser eu, durmo e esqueço que existo. 

    Fica só, sem mim, que esqueci porque durmo,  
    Lisboa com suas casas  
    De várias cores.

Álvaro de Campos



Cau la son entre

fanals d'una Lisboa

que rememores,

quan la tristor blaveja

rere aquest marc d'Alfama.


                        Josep Maria Puigoriol 

                       (Lívida Lisboa, ed. Viena, Barcelona 2004)


2 comentaris:

Unknown ha dit...

Fent un estrany zàping per Internet, avui, he descobert aquest teu racó de llum, exacte, precís, i la sorpresa d'un dels poemes que més m'estimo enmig d'aquestes imatges.
Hi ha molta llum en aquestes pàgines. Hi ha aquesta bellesa sostinguda darrera aquesta meva tarda caiguda, mandrosa, corbada.

poisson ha dit...

Quina gràcia trobar unes paraules del propi autor, n'ets l'autor oi? Hi ha altres poemes d'aquest llibre que m'agraden, però vaig escollir aquest perquè reflectia la Lisboa que havia vist...Em vaig enamorar de l'encant d'aquesta ciutat! Si tornes a passejar per aquí seràs benvingut. Gràcies.