Bones festes i feliç any nou 2022 !! Aquest cop va de marcians...

Eis!! Que això agafa embranzida... Si "marcianets" us sentiu en els temps que corren, no patiu, que a bon port arribarem i sinó "sempre ens quedarà Mart"... Que passeu unes molt bones festes i tingueu un feliç any nou!! ;) 

 

 

"Buzzing pages": els insectes de St Jordi a l'Illustrators Wall de la Fira de Bolonya

Bones! La setmana passada vam celebrar Sant Jordi i em vaig oblidar de compartir aquí les il·lustracions que vaig estar fent per celebrar l'ocasió. I ara ja podeu veure la segona (que he penjat) exposada junt amb altres treballs d'il·lustradors d'arreu a l'Illustrators Wall que la Fira de Bolonya ha tornat a organitzar enguany de manera "online". Podeu tafanejar-lo aquí!

 

 

 

 

ÍSLAND: exposicions, museus, galeries i "artist run space" a Reyjkavík, Islàndia (I)

Durant el mes d'Agost, Setembre, i part d'Octubre, abans que la majoria de museus tanquessin per les restriccions a causa del Covid, vaig poder visitar la majoria de museus, galeries i "artist run space" de Reykjavík. (També alguns més al Desembre, que ja us mostraré).

Un dels edificis més interessants amb exposicions d'Art contemporani que van canviant bastant sovint, ja que té diversos espais, és Marshallhúsið (the Marshall House), on hi podeu trobar l'estudi de l'artista islandès conegut internacionalment, Ólafur Elíassson, l'espai de Kling & Bang i The Living Art Museum. Aquí sota hi podeu veure la façana del museu i algunes peces d'Elíasson.

A continuació algunes peces d'una altra exposició que hi van fer de l'artista islandesa Ásta Ólafsdóttir, amb diferents instal·lacions amb tècniques i materials diversos.

Aquí obres d'una altra exposició realitzada a la Marshallhúsið, durant un dijous al vespre (els "Open Thursday", quan el primer dijous de mes obren molts espais expositius fins a les 22h). Les peces amb la llum verda són d'Aniara Omann.

El turó i la casa que veieu són una instal·lació d'Ólöf Nordal vora la costa, tocant al port; les pedres polides també al passeig costaner de la capital són una escultura de Sigurður Guðmundsson (un artista que m'he d'estudiar més, del qual més avall hi ha un altre fragment d'una fotografia performance seva. El grafiti no recordo de qui és, per Reykjavík trobes moltes peces murals força interessants, i les altres escultures i el petit museu que hi veieu són de l'escultor Sigurjón Ólafsson.

Aquesta va ser l'exposició JAÐARLÖND | BORDERLANDS, de llibres d'artista a The National Library of Iceland, organitzada per l'ARKIR,un grup d'artistes islandeses que treballen al voltant del llibre d'artista. La primera peça a la dreta és d'Ingiríður Óðinsdóttir; la segona imatge a l'esquerra, és un llibre de Kestutis Vasiliunas; a l'altre costat un dels llibres de fusta i fils de colors d'Helga Pálína Brynjólfsdóttir; a sota a l'esquerra, detall d'un llibre en format acordió, brodat  també d'Ingiríður Óðinsdóttir i la darrera és un fragment d'un llibre teixit de Svanborg Matthíasdóttir.

Tot seguit, algunes peces i la genial cafeteria amb vista a l'oceà del Museu de l'escultor Sigurjón Ólafsson, un dels que més em va agradar, suposo que per les formes sinuoses, el treball amb la fusta, l'expressió... Em va sorprendre també descobrir que havia fet un relleu per l'estació hidro-energètica Búrfell.

Obres d'Harpa Dögg Kjartansdóttir, de l'exposició Myndmál, realitzada a la SIM Gallery, que també em va semblar molt curiosa: amb pedres cobertes per una pell de globus de colors, fotomuntatges amb col·lage, joc d'ombres... (La SIM Gallery, ja us l'ensenyaré, és l'espai que hi ha per fer exposicions al centre de la ciutat que pertany a la SIM (Samband íslenskra myndlistarmanna, Associació d'Artistes Visuals Islandesos), on hi vaig poder exposar al Setembre de 2020 junt amb alguns companys artistes residents més.

Obres minimalistes i delicades de Margrét H. Blöndal a una de les millors galeries de Reykjavík, la i8 Gallerí. Treballen amb artistes reconeguts islandesos i d'arreu, molt interessants en general.

Al damunt, obres expressives i plenes de color (i en ceràmica, encara que no ho sembli) de
Davíð Örn Halldórsson a Hverfisgallerí, a plè centre de Reykjavík.

Aquest garbuix d'imatges diverses (de damunt i sota) són un exemple de la combinació d'obres d'art més contemporani o modern amb obres i peces de totes les èpoques i de totes les temàtiques possibles, amb relació a la cultura islandesa que es poden veure a Safnahúsið (Casa de la Cultura). Molt recomanable, plena de curiositats i de petits tastets...

Aquí (damunt) una exposició molt inspiradora amb obres de l'artista francesa, establerta a Islàndia, Amanda Riffo  i l'artista danesa, també establerta al país, Litten Nystrøm, a Harbinger Project Space, una galeria petitona amb un espai de venda de llibres d'artista i altres publicacions molt interessant.

Ásmundarsafn, la casa museu de l'escultor Ásmundur Sveinsson (1893–1982), un altre dels grans allà. Podeu veure una mica algunes de les seves peces. El museu està envoltat d'un jardí per on pots passejar tot veient algunes de les seves peces a l'aire lliure.

ÍSLAND: Descobrint Reykjavík ( Episodi I)

 

Ja fa uns mesos que vaig tornar d'Islàndia i ja era hora que em posés a escriure i mostrar una mica el que he viscut, he vist i he pogut gaudir en aquest país que sembla que estigui situat a la fi del món, on tothom pensa que hi fa molt fred, que està ple de vikings i que ara per ara s'espera que un dels seus volcans passi a l'acció. Jo vaig arribar a Reykjavík l'1 d'Agost de 2020, en plena pandèmia i em vaig sentir súper ben acollida a la SIM Residency (que podeu veure a dalt, el menjador, la meva habitació-estudi i la façana blanca que dóna al carrer). 

Islàndia, el país del foc i del gel, (en islandès, Ísland; IPA: [ˈistlant]) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica. El 2008 tenia una població estimada de 320 000 habitants, i una superfície total de 103 000 km². És volcànicament i geològicament activa i això per mi era un dels principals atractius per anar allà a treballar en el meu projecte artístic. El paisatge tan extrem i característic d'allà, amb una llum i un temps sovint tan canviant, a part del fort vent i les tempestes, és indescriptible. Vaig fer moltes fotografies, fins i tot un dels meus companys japonesos em titllava de japonesa, però la veritat és que la bellesa d'allà és difícil de captar a través de l'objectiu de la càmera. Potser també perquè a nivell energètic, hi ha quelcom, cadascú viu Ísland d'una manera pròpia. (A sobre podeu veure les primeres imatges que vaig obtenir d'Esja (Esjan, en islandès) el grup de muntanyes que es veu sempre des de la capital, les primeres pedres volcàniques i algunes flors i restes d'algues. Durant el meu primer passeig per la costa de Reykjavík).

(A sobre podeu veure retalls de Gròtta, una illa lligada a l’extrem de Seltjarnarnes a la Regió Capital d’Islàndia. Forma part de la costa de Reykjavík. Durant la marea alta, el camí que accedeix al far es troba completament submergit, convertint Gròtta en una illa.)

 

Sempre es diu que hi ha dues capitals en aquest país tan jove, la principal és Reykjavík (la del sud-oest), l'oficial i Akureyri (la del nord). Dic jove, perquè de fet Islàndia va estar sempre governada o per Noruega o per Dinamarca, i no va ser fins al 1944 que va obtenir la independència, configurant-se com a una república parlamentària. 

Un dels meus temes recurrents són les finestres, en aquest país són molt característiques en general perquè tenen una petita obertura per on deixar que circuli l'aire, fet que em va sorprendre, quan amb la calefacció posada, sovint les petites obertures estaven obertes. Allà el cost energètic és molt diferent d'aquí i sempre procuren estar ben calentons dins dels llocs. També és molt graciós veure els objectes que col·loquen de cara a l'exterior a l'ampit de les finestres, pots trobar-t'hi de tot: des de ninots de Star Wars, dinosaures, ossets de peluix, ocells de fusta (d'espècies habitants a Islàndia), etc. I les cases així més velles acostumen a tenir aquestes façanes que veieu a dalt, amb la planxa de metall ondulada pintada de diferents colors. 

A continuació us he posat algunes vistes de l'Harpa, una sala de concerts amb una arquitectura que destaca i que capta les diferents tonalitats de llum. Fou dissenyat per la firma danesa Henning Larsen Architects en col·laboració amb l'artista danès-islandès Olafur Eliasson. Jo vaig estar a punt d'anar-hi a veure un concert de la Gyða Valtýsdóttir, músic i multiinstrumentista islandèsa que vaig descobrir allà i que us recomano de bon grat que l'escolteu, no deixa indiferent.

La capital islandesa està plena de graffitis i murals arreu, a part de diverses escultures d'alguns dels seus artistes més reconeguts com  Einar Jónsson, Ásgrimur Jónsson, Sigurjón Ólafsson per mencionar-ne dels més importants. (Podeu veure'n exemples a continuació).

 

I aquí potser l'escultura més fotografiada de la capital, "Sólfar" (el viatjer del sol), de
Jón Gunnar Árnason.

Reykjavík i Islàndia en general no es caracteritza per tenir arbres o boscos. Però al centre s'hi pot trobar un cementiri molt agradable per on passejar i trobar-hi calma sota l'ombra de les fulles verdes.

 Un altre monument important allà és Hallgrímskirkja (església de Hallgrímur) és una església parroquial luterana (església d'Islàndia) que amb els seus 74,5 metres d'alçada, és l'església més gran d'Islàndia i entre les estructures més altes del país. L'església rep el nom del poeta i clergue islandès Hallgrímur Pétursson (1614–1674), autor dels Passíusálmar (Salms de la Passió). Va ser dissenyada per Guðjón Samúelsson. Es diu que la va dissenyar per assemblar-se a les "trap rock", muntanyes i glaceres del paisatge d'Islàndia. Però jo com altra gent, l'anomenava la "Roquet church", ja que recorda a un coet. Té unes formes curioses i a mi em va agradar la porta principal i la tipografia del text que l'acompanya.

Reykjavík està plena de detalls com a tot arreu i de llocs per gaudir prenent un cafè o menjar un bon tall de pastís "with cream" si voleu. Aquí sota, podeu veure la façana ben acolorida d'una de les "bakeries" més apreciades allà, "Braud & Co". On hi podeu comprar els boníssims dolços de canyella, acompanyats amb un cafè "take away". A la capital hi tenen dues botigues. I si voleu més verd, doncs podeu fer com jo, arribar-vos al Perlan i seguir baixant cap avall, passant per una zona boscosa on hi ha una de les universitats ubicades, per voltejar l'Aeroport de Reykjavík (el nacional), per la costa tot veient un grup d'islandesos banyant-se en unes "hot pools" en una platja i tu "flipant", perquè et comences a morir de fred (tot i ser Agost). Tota una experiència...

 I res, només dir-vos que sobretot si decideixes passejar per la costa o per qualsevol lloc d'aquest curiós, fred i enigmàtic país, aprèn a dir Góðan daginn  (Bon dia, en islandès). Encara que semblin molt reservats d'entrada, els islandesos sempre et saluden si tu també ho fas. I per dir "gràcies", pots dir un "thanks" o un bless, bless (com faria un típic islandès) i per dir "hola" un Halló (la seva manera correcta) o un "Hi" que també el fan servir en general. 

En fi, encara em queda molt per donar-vos la tabarra...(fins a la pròxima).

 
 

PERQUÈ EM SURT DEL...obra exposada a "Dones transitant" al Centre Cívic de la Barceloneta

Avui s'inaugura l'exposició Dones transitant al Centre Cívic de la Barceloneta, on una servidora hi participa de nou amb una obra diferent, que podreu veure a l'exhibició en línia al següent enllaç.

Tota la informació la podeu veure detallada als següents cartells i a la seva web. 

I aquí us deixo amb la meva obra... (Si voleu veure'n més detalls i també xafardejar altres projectes, podeu visitar el meu compte d'Instagram a @tamarahernandezledesma

 

Perquè em surt del…, puc dir “cony”?

Sembla que avui en dia el feminisme s’ha fet seu aquest mot, considerat vulgar, com a bandera per a reclamar els drets de les dones que encara no tenim. Si dic “Perquè em surt de la vagina”, sonarà millor?

Tot i que no acostumo a parlar en femení, ja que em ressona com una solució no massa inclusiva, i val a dir toca pebrots (quan tota la vida has parlat el català que existia abans del “suposat estàndard”) i a mi no em feia res dir “homes i dones, nens i nenes”; sí que crec en el poder del llenguatge. Però som més fortes expressant-nos amb el “cony” a la mà igual que els homes tot ho avalen i ho passen per la seva “polla”? Digueu-me perepunyetes, però són aspectes que em passen pel cap.

D’altra banda, crec que tothom s’ha de sentir orgullós del seu cos i sí que ens hem de sentir tant nenes, com adolescents, dones i àvies, orgulloses de les nostres vulves i vagines. Vulva, cony, parrús, figa, xima, cleca, poma, fufa... Tanta varietat lingüística hi ha com textures, formes i colors podem trobar. Hem de ser conscients del nostre propi sexe i no només per part de les dones sinó també dels homes, ja que encara hi ha un cert desconeixement en molts aspectes, no només els fisiològics. És un camí que tothom, totes les persones independentment del seu gènere i de les seves preferències sexuals hem de recórrer junts. I si podem enriquir-nos també en llenguatge, crearem nous espais de pensament, d’estima pels nostres cossos i per les nostres llengües.

ANOTHER YEAR FULL OF POSSIBILITIES: HAPPY NEW YEAR 2021 !!!

 

Aquest any vaig començar a elaborar la imatge per desitjar un nou any durant la meva estada a Islàndia, i pels que no hi hàgiu estat mai, us he de dir que és un país amb un paisatge molt especial. A mi m'ha captivat completament, m'ha fet sentir sentiments de grandiositat i m'ha fet sentir petita també. T'adones que la natura és increïble en tots els sentits i et recorda contínuament que formes part d'ella. Com ella, som forts i fràgils al mateix temps. Espero que aquest nou any ens faci canviar de rumb cap a un camí nou, ple de possibilitats, de retrobament cap a nosaltres, cap a tota la humanitat, al nostre planeta i a l'univers del qual formem part.

This year I began preparing the image to wish a new year during my stay in Iceland, and for that people have never been there, I have to say to you that it is a country with a very special scenery. It has captivated me completely, has made me feel grandeur feelings and smaller too. You realize that the nature is incredible in every aspect and reminds to you continuously that you are part of it. As it, we are strong and fragile simultaneously. I hope that this new year should make us change course towards a new way, full of possibilities, of reunion towards us, towards the whole humanity, in our planet and in the universe of which we are part. 

 

I WISH YOU A HAPPY NEW YEAR 2021
A new year to find another way to live, another way to share, perhaps another way to feel..., as always we have being doing, we are part of everything and everything is inside us.

ET DESITJO UN BON ANY 2021
Un nou any per trobar una altra manera de viure, una altra manera de compartir, potser una altra manera de sentir ..., com sempre hem estat fent, formem part de tot i tot està dins nostre.

TE DESEO UN FELIZ AÑO NUEVO 2021
Un nuevo año para encontrar otra forma de vivir, otra forma de compartir, quizás otra forma de sentir ..., como siempre lo hemos estado haciendo, somos parte de todo y todo está dentro de nosotros.

JE VOUS SOUHAITE UNE BONNE ANNÉE 2021
Une nouvelle année pour trouver une autre façon de vivre, une autre façon de partager, peut-être une autre façon de ressentir ..., comme toujours on avais fait, on fait partie de tout et tout est en nous.

Tamara Hernández Ledesma // www.tamarahernandez.es

Per què? Carme Solé Vendrell (Exposició al Centre Cultural el Casino a Manresa)

Aquí us deixo un mini tastet de l'exposició que hi ha al Centre Cultural el Casino de Manresa, sobre la trajectòria de la il·lustradora i artista Carme Solé Vendrell. És una de les meves referències des de petita: els seus llibres m'han acompanyat a casa, a l'escola, a la biblioteca...Sempre recordo el "Raspall" amb text de Pere Calders i les ganes que tenia de poder tenir un gos.

Carme Solé Vendrell forma part d'una fornada d'il·lustradors i autors catalans que van crear un abans i un després en aquest camp. 

La podeu veure fins el diumenge 12 de juny (obren de dimarts a diumenge de 18h a 21h). No us la podeu perdre!! Hi ha originals, apunts, fotos i materials que t'apropen encara més al seu univers i a la Carme en les seves diferents facetes. Un regal!!

També podeu veure els retrats del seu projecte reivindicatiu "Why?", a favor dels drets dels infants penjats en alguns balcons de la ciutat.
 

Part de l'exposició a la Sala Gran del Centre Cultural el Casino de Manresa.

Detall de "Llívia, petita història d'un gos d'atura"

Esborranys de "La lluna d'en Joan"

Retrats de "Why?"penjats als balcons, a la Plaça de l'Ajuntament de Manresa.

Detall de "La música de la nit"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Provablement us sonarant els següents contes il·lustrats per ella que ja són un clàssic. En el cas de "La lluna d'en Joan" ella també n'és l'autora, són obres on el contingut en tots els seus aspectes ens aporta moltíssim, estan treballats a fons i ens arriben a través de les imatges, del text, dels valors o allò que se'ns vol explicar. Són àlbums il·lustrats per a totes les edats, petites grans joies.