Eis!! Que això agafa embranzida... Si "marcianets" us sentiu en els temps que corren, no patiu, que a bon port arribarem i sinó "sempre ens quedarà Mart"... Que passeu unes molt bones festes i tingueu un feliç any nou!! ;)
Eis!! Que això agafa embranzida... Si "marcianets" us sentiu en els temps que corren, no patiu, que a bon port arribarem i sinó "sempre ens quedarà Mart"... Que passeu unes molt bones festes i tingueu un feliç any nou!! ;)
Bones! La setmana passada vam celebrar Sant Jordi i em vaig oblidar de compartir aquí les il·lustracions que vaig estar fent per celebrar l'ocasió. I ara ja podeu veure la segona (que he penjat) exposada junt amb altres treballs d'il·lustradors d'arreu a l'Illustrators Wall que la Fira de Bolonya ha tornat a organitzar enguany de manera "online". Podeu tafanejar-lo aquí!
Un dels edificis més interessants amb exposicions d'Art contemporani que van canviant bastant sovint, ja que té diversos espais, és Marshallhúsið (the Marshall House), on hi podeu trobar l'estudi de l'artista islandès conegut internacionalment, Ólafur Elíassson, l'espai de Kling & Bang i The Living Art Museum. Aquí sota hi podeu veure la façana del museu i algunes peces d'Elíasson.
A continuació algunes peces d'una altra exposició que hi van fer de l'artista islandesa Ásta Ólafsdóttir, amb diferents instal·lacions amb tècniques i materials diversos.
Aquesta va ser l'exposició JAÐARLÖND | BORDERLANDS, de llibres d'artista a The National Library of Iceland, organitzada per l'ARKIR,un grup d'artistes islandeses que treballen al voltant del llibre d'artista. La primera peça a la dreta és d'Ingiríður Óðinsdóttir; la segona imatge a l'esquerra, és un llibre de Kestutis Vasiliunas; a l'altre costat un dels llibres de fusta i fils de colors d'Helga Pálína Brynjólfsdóttir; a sota a l'esquerra, detall d'un llibre en format acordió, brodat també d'Ingiríður Óðinsdóttir i la darrera és un fragment d'un llibre teixit de Svanborg Matthíasdóttir. |
Obres d'Harpa Dögg Kjartansdóttir, de l'exposició Myndmál, realitzada a la SIM Gallery, que també em va semblar molt curiosa: amb pedres cobertes per una pell de globus de colors, fotomuntatges amb col·lage, joc d'ombres... (La SIM Gallery, ja us l'ensenyaré, és l'espai que hi ha per fer exposicions al centre de la ciutat que pertany a la SIM (Samband íslenskra myndlistarmanna, Associació d'Artistes Visuals Islandesos), on hi vaig poder exposar al Setembre de 2020 junt amb alguns companys artistes residents més. |
Obres minimalistes i delicades de Margrét H. Blöndal a una de les millors galeries de Reykjavík, la i8 Gallerí. Treballen amb artistes reconeguts islandesos i d'arreu, molt interessants en general. |
Al damunt, obres expressives i plenes de color (i en ceràmica, encara que no ho sembli) de Davíð Örn Halldórsson a Hverfisgallerí, a plè centre de Reykjavík. |
Aquí (damunt) una exposició molt inspiradora amb obres de l'artista francesa, establerta a Islàndia, Amanda Riffo i l'artista danesa, també establerta al país, Litten Nystrøm, a Harbinger Project Space, una galeria petitona amb un espai de venda de llibres d'artista i altres publicacions molt interessant. |
Ásmundarsafn, la casa museu de l'escultor Ásmundur Sveinsson (1893–1982), un altre dels grans allà. Podeu veure una mica algunes de les seves peces. El museu està envoltat d'un jardí per on pots passejar tot veient algunes de les seves peces a l'aire lliure. |
Islàndia, el país del foc i del gel, (en islandès, Ísland; IPA: [ˈistlant]) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica. El 2008 tenia una població estimada de 320 000 habitants, i una superfície total de 103 000 km². És volcànicament i geològicament activa i això per mi era un dels principals atractius per anar allà a treballar en el meu projecte artístic. El paisatge tan extrem i característic d'allà, amb una llum i un temps sovint tan canviant, a part del fort vent i les tempestes, és indescriptible. Vaig fer moltes fotografies, fins i tot un dels meus companys japonesos em titllava de japonesa, però la veritat és que la bellesa d'allà és difícil de captar a través de l'objectiu de la càmera. Potser també perquè a nivell energètic, hi ha quelcom, cadascú viu Ísland d'una manera pròpia. (A sobre podeu veure les primeres imatges que vaig obtenir d'Esja (Esjan, en islandès) el grup de muntanyes que es veu sempre des de la capital, les primeres pedres volcàniques i algunes flors i restes d'algues. Durant el meu primer passeig per la costa de Reykjavík).
(A sobre podeu veure retalls de Gròtta, una illa lligada a l’extrem de Seltjarnarnes a la Regió Capital d’Islàndia. Forma part de la costa de Reykjavík. Durant la marea alta, el camí que accedeix al far es troba completament submergit, convertint Gròtta en una illa.)
Sempre es diu que hi ha dues capitals en aquest país tan jove, la principal és Reykjavík (la del sud-oest), l'oficial i Akureyri (la del nord). Dic jove, perquè de fet Islàndia va estar sempre governada o per Noruega o per Dinamarca, i no va ser fins al 1944 que va obtenir la independència, configurant-se com a una república parlamentària.
Un dels meus temes recurrents són les finestres, en aquest país són molt característiques en general perquè tenen una petita obertura per on deixar que circuli l'aire, fet que em va sorprendre, quan amb la calefacció posada, sovint les petites obertures estaven obertes. Allà el cost energètic és molt diferent d'aquí i sempre procuren estar ben calentons dins dels llocs. També és molt graciós veure els objectes que col·loquen de cara a l'exterior a l'ampit de les finestres, pots trobar-t'hi de tot: des de ninots de Star Wars, dinosaures, ossets de peluix, ocells de fusta (d'espècies habitants a Islàndia), etc. I les cases així més velles acostumen a tenir aquestes façanes que veieu a dalt, amb la planxa de metall ondulada pintada de diferents colors.
A continuació us he posat algunes vistes de l'Harpa, una sala de concerts amb una arquitectura que destaca i que capta les diferents tonalitats de llum. Fou dissenyat per la firma danesa Henning Larsen Architects en col·laboració amb l'artista danès-islandès Olafur Eliasson. Jo vaig estar a punt d'anar-hi a veure un concert de la Gyða Valtýsdóttir, músic i multiinstrumentista islandèsa que vaig descobrir allà i que us recomano de bon grat que l'escolteu, no deixa indiferent.
La capital islandesa està plena de graffitis i murals arreu, a part de diverses escultures d'alguns dels seus artistes més reconeguts com Einar Jónsson, Ásgrimur Jónsson, Sigurjón Ólafsson per mencionar-ne dels més importants. (Podeu veure'n exemples a continuació).
I aquí potser l'escultura més fotografiada de la capital, "Sólfar" (el viatjer del sol), de
Jón Gunnar Árnason.
Reykjavík i Islàndia en general no es caracteritza per tenir arbres o boscos. Però al centre s'hi pot trobar un cementiri molt agradable per on passejar i trobar-hi calma sota l'ombra de les fulles verdes.
Un altre monument important allà és Hallgrímskirkja (església de Hallgrímur) és una església parroquial luterana (església d'Islàndia) que amb els seus 74,5 metres d'alçada, és l'església més gran d'Islàndia i entre les estructures més altes del país. L'església rep el nom del poeta i clergue islandès Hallgrímur Pétursson (1614–1674), autor dels Passíusálmar (Salms de la Passió). Va ser dissenyada per Guðjón Samúelsson. Es diu que la va dissenyar per assemblar-se a les "trap rock", muntanyes i glaceres del paisatge d'Islàndia. Però jo com altra gent, l'anomenava la "Roquet church", ja que recorda a un coet. Té unes formes curioses i a mi em va agradar la porta principal i la tipografia del text que l'acompanya.
Reykjavík està plena de detalls com a tot arreu i de llocs per gaudir prenent un cafè o menjar un bon tall de pastís "with cream" si voleu. Aquí sota, podeu veure la façana ben acolorida d'una de les "bakeries" més apreciades allà, "Braud & Co". On hi podeu comprar els boníssims dolços de canyella, acompanyats amb un cafè "take away". A la capital hi tenen dues botigues. I si voleu més verd, doncs podeu fer com jo, arribar-vos al Perlan i seguir baixant cap avall, passant per una zona boscosa on hi ha una de les universitats ubicades, per voltejar l'Aeroport de Reykjavík (el nacional), per la costa tot veient un grup d'islandesos banyant-se en unes "hot pools" en una platja i tu "flipant", perquè et comences a morir de fred (tot i ser Agost). Tota una experiència...
En fi, encara em queda molt per donar-vos la tabarra...(fins a la pròxima).
Avui s'inaugura l'exposició Dones transitant al Centre Cívic de la Barceloneta, on una servidora hi participa de nou amb una obra diferent, que podreu veure a l'exhibició en línia al següent enllaç.
Tota la informació la podeu veure detallada als següents cartells i a la seva web.
I aquí us deixo amb la meva obra... (Si voleu veure'n més detalls i també xafardejar altres projectes, podeu visitar el meu compte d'Instagram a @tamarahernandezledesma
Perquè em surt del…, puc dir “cony”?
Sembla que avui en dia el
feminisme s’ha fet seu aquest mot, considerat vulgar, com a bandera per a
reclamar els drets de les dones que encara no tenim. Si dic “Perquè em
surt de la vagina”, sonarà millor?
Tot i que no acostumo a
parlar en femení, ja que em ressona com una solució no massa inclusiva, i
val a dir toca pebrots (quan tota la vida has parlat el català que
existia abans del “suposat estàndard”) i a mi no em feia res dir “homes i
dones, nens i nenes”; sí que crec en el poder del llenguatge. Però som
més fortes expressant-nos amb el “cony” a la mà igual que els homes tot
ho avalen i ho passen per la seva “polla”? Digueu-me perepunyetes, però
són aspectes que em passen pel cap.
D’altra banda, crec que
tothom s’ha de sentir orgullós del seu cos i sí que ens hem de sentir
tant nenes, com adolescents, dones i àvies, orgulloses de les nostres
vulves i vagines. Vulva, cony, parrús, figa, xima, cleca, poma, fufa...
Tanta varietat lingüística hi ha com textures, formes i colors podem
trobar. Hem de ser conscients del nostre propi sexe i no només per part
de les dones sinó també dels homes, ja que encara hi ha un cert
desconeixement en molts aspectes, no només els fisiològics. És un camí
que tothom, totes les persones independentment del seu gènere i de les
seves preferències sexuals hem de recórrer junts. I si podem
enriquir-nos també en llenguatge, crearem nous espais de pensament,
d’estima pels nostres cossos i per les nostres llengües.
This year I began preparing the image to wish a new year during my stay in Iceland, and for that people have never been there, I have to say to you that it is a country with a very special scenery. It has captivated me completely, has made me feel grandeur feelings and smaller too. You realize that the nature is incredible in every aspect and reminds to you continuously that you are part of it. As it, we are strong and fragile simultaneously. I hope that this new year should make us change course towards a new way, full of possibilities, of reunion towards us, towards the whole humanity, in our planet and in the universe of which we are part.
I WISH YOU A HAPPY NEW YEAR 2021
Part de l'exposició a la Sala Gran del Centre Cultural el Casino de Manresa. |
Detall de "Llívia, petita història d'un gos d'atura" |
Esborranys de "La lluna d'en Joan" |
Retrats de "Why?"penjats als balcons, a la Plaça de l'Ajuntament de Manresa. |
Detall de "La música de la nit" |