Sessió contínua.../Sesión contínua

Tràiler

Aquest passat divendres amb un amic volíem anar a veure la pel·lícula sueca "Déjame entrar"

(Låt den rätte komma in), i vem decidir fer camí cap als cines del Parc Vallès de Terrassa, ja que era la opció més popera abans que anar a Barcelona. Dit i fet hi vem anar, i vem arribar tard a la sessió de les 22h! Comprem les entrades i anem a sopar alguna cosa abans d'entrar a la sessió golfa...Comença la "peli", tot bé...però després d'uns 20 minuts es para i encénen els llums de la sala amb un acompanyament musical no molt apropiat...Tornen a apagar els llums i tornem a submergir-nos a l'hivern glacial on viu l'Òscar, el nen protagonista que té uns 12 anys. Cada cop està més interessant...De sobte es tornen a encéndre els llums, el públic de la sala cansat: i ara què? podrem acabar de veure aquest film?... ... ... música per passar l'estona de "lo" comercial a allò més cutre. Quin canvi de ritme! Finalment una veu esperançadora: "Senyors disculpin les molèsties, però la làmpara se'ns ha fós i tardarem mitja hora per canviar-la. Si passen per recepció els hi donarem un tiquet per bescanviar per una altra entrada."

Bastant indignats vem fer rumb cap a Manresa, pensant que potser l'aniríem a veure avui. I si! avui l'hem vista i ens ha encantat. Trobo que com diu el Guillermo del Toro és com un conte de fades. Un conte potser una mica gòtic, fosc, però original, amb un tractament visual molt bo, plè de detalls i amb una banda sonora ben trobada. No deixa indiferent, i fa pensar: una bona pel·lícula.

Este pasado viernes con un amigo queríamos ir a ver la película sueca "Déjame entrar" 

(Lat den ratte komm in), y decidimos hacer camino hacia los cines del Parc Vallès de Terrassa, ya que era la opción más cercana antes de ir a Barcelona. Dicho y hecho nos fuímos para allí, y llegamos tarde a la sesión de las 22h! Compramos las entradas y fuimos a cenar algo antes de entrar a la sesión golfa ... Empieza la "peli", todo bien ... pero después de unos 20 minutos se para y encienden las luces de la sala con un acompañamiento musical no muy apropiado ... Vuelven a apagar las luces y volvemos a sumergirnos en el invierno glacial donde vive Oscar, el niño protagonista que tiene unos 12 años. Cada vez está más interesante ... De repente se vuelven a encender las luces, el público de la sala cansado: y ahora qué? podremos terminar de ver este film? ... ... ... música para pasar el rato de lo comercial a lo más cutre. Vaya cambio de ritmo! Finalmente una voz esperanzadora: "Señores disculpen las molestias, pero la lámpara se ha fundido y tardaremos media hora para cambiarla. Si pasan por recepción les daremos un ticket para canjear por otra entrada." 

Bastante indignados cogimos rumbo hacia Manresa, pensando que quizás la iríamos a ver hoy. Y si! hoy la hemos visto y nos ha encantado. Creo que como dice Guillermo del Toro es como un cuento de hadas. Un cuento quizás un poco gótico, oscuro, pero original, con un tratamiento visual muy bueno, lleno de detalles y con una banda sonora bien encontrada. No deja indiferente, y hace pensar: una buena película.

Web oficial

I una altra pel·lícula, la que vaig veure ahir a la nit al canal 33: "La teva vida en 65 minuts" de la directota catalana Maria Ripoll, sobre un guió basat en l'obra teatral d'Albert Espinosa. És una comèdia agredolça, peculiar, amb un retrat d'una Barcelona diferent (el barri de les Corts...) i amb una música genial! El final és sublim! Fa parlar...

Y otra película, la que vi anoche en el canal 33: "Tu vida en 65 minutos" de la directota catalana María Ripoll, sobre un guión basado en la obra teatral de Albert Espinosa. Es una comedia agridulce, peculiar, con un retrato de una Barcelona diferente (el barrio de Les Corts ...) y con una música genial! El final es sublime! Dá que hablar...