Ahir vaig poder veure Honor de cavalleria del director Albert Serra. Ara dins de la secció Sala 33 (del canal 33), cada dissabte al vespre podem veure films realitzats a casa nostra.
El passat 19 d'abril, al Cineclub de Manresa, vaig poder veure també la darrera pel·lícula d'aquest mateix director nascut a Banyoles, titulada El cant dels ocells. I quan es van encendre els llums vem poder disfrutar d'una bona estona de conversa amb ell. Em va semblar molt interessant: la seva manera de treballar amb els actors (que no són actors professionals sinço coneguts del seu poble, etc.), la mirada "primitiva" dels seus plans, l'abstracció fotogràfica, els paisatges i la relació que s'estableix amb els personatges, els diàlegs absurds, el so magnífic dels grills cantant sota el sola "Honor de cavalleria", les ombres dels núvols caminant per damunt de les muntanyes a les primeres imatges d'"El cant dels ocells". Una delícia peculiar somniada o real, on la rauxa assenyada d'Albert Serra ens mostra una nova mirada, un punt de vista molt "underground", je je.
Ayer pude ver Honor de caballería del director Albert Serra. Ahora dentro de la sección Sala 33 (del canal 33), cada sábado por la noche podemos ver filmes realizados en Cataluña.
El pasado 19 de abril, en el Cineclub de Manresa, pude ver también la última película de este director nacido en Banyoles, titulada El canto de los pájaros. Y cuando se encendieron las luces pudimos disfrutar de un buen rato de conversación con él. Me pareció muy interesante: su manera de trabajar con los actores (que no son actores profesionales sino conocidos de su pueblo, etc.), La mirada "primitiva" de sus planos, la abstracción fotográfica, los paisajes y la relación que se establece con los personajes, los diálogos absurdos, el sonido magnífico de los grillos cantando bajo el sol en "Honor de caballería", las sombras de las nubes caminando por encima de las montañas en las primeras imágenes de "El canto de los pájaros". Una delicia peculiar soñada o real, donde la "rauxa assenyada" (locura con juicio) de Albert Serra nos muestra una nueva mirada, un punto de vista muy "underground", je je.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada