divendres, 25 de desembre del 2009

BON NADAL! FELIZ NAVIDAD! JOYEUX NOËL!


Que tingueu un BON NADAL I UN FELIÇ ANY NOU 2010!
Que tengáis una FELIZ NAVIDAD Y UN PRÓSPERO AÑO NUEVO!
Joyeux Noël et une bone et heureuse année!

Ahir baixava cap al centre de Manresa a buscar els últims regals i mentre mirava els camps, Montserrat i la Seu a l'altra banda em vaig adonar del cartell d'un carrer que es troba abans d'arribar al barri de les Escodines, més avall del Convent de Sta.Clara. Es deia el Carrer del peix. Em va fer gràcia, i a part de fer-lo servir per aquesta il·lustració crec que serà l'inici d'un conte. En fi, aquí teniu un regal de Nadal de la vostra amiga "poisson" (peix).

Ayer bajaba hacia el centro de Manresa a buscar los últimos regalos y mientras miraba los campos, Montserrat y la Seu al otro lado me di cuenta del cartel de una calle que se encuentra antes de llegar al barrio de las Escodines, más abajo del Convento de Sta. Clara. Se llamaba la Calle del pescado. Me hizo gracia, y aparte de usarlo para esta ilustración creo que será el inicio de un cuento. En fin, aquí tenéis un regalo de Navidad de vuestra amiga "poisson" (pescado).

dimarts, 8 de desembre del 2009

diumenge, 6 de desembre del 2009

dilluns, 16 de novembre del 2009

"Arròs covat"

Ei gent, una amiga m'ha passat un link del "TV3 a la carta" on s'hi pot veure una nova sèrie d'animació per adults (més haviat "treintañeros") a partir d'una idea i uns dibuixos de Juanjo Sáez. Está molt bé! L'estil del dibuix és molt senzill però expressiu i molt graciós gràcies a l'animació; i la música també té un caire "xulo". Ja porten uns quants capítols, i es diu "Arròs covat"...


"Barcelonne, París, Rouen et le Pompidou"...





Fa unes setmanes que vaig estar un cap de setmana a París i a Rouen. Vaig poder veure una exposició al Centre Pompidou titulada "elles@centrepompidou" en què el museu mostra totes les obres de la seva col·leccio permanent de dones artistes del segle XX fins a l'actualitat. L'exposició  estava organitzada en 7 espais: Pionnières, Feu à volonté, Corps slogan, Eccentric abstraction, "Une chambre à soi", Le mot à l'oeuvre, i Immatérielles. És molt interessant de veure, tant per les obresd'artostes com Ana Mendieta, Cristina Iglesias, Martha Rosler, Barbara Kruger, Orlan, Tacita Dean, etc. com pels textos que hi ha:

"On ne naît pas femme: on le devient. Aucun destin biologique, psychique, économique ne définit la figure que revêt au sein de la société la femelle humaine; c'est l'ensemble de la civilisation qui élabore ce produit intermédiare entre le mâle et le castrat qu'on qualifie de fémini. Seule la méditation d'autrui peut constituer un individu comme un Autre." Simone de Beauvoir (Le Deuxième Sexe, Gallimard, 1949).

Després vaig fer aquestes il·lustracions.

Hace unas semanas que estuve un fin de semana en París y Rouen. Pude ver una exposición en el Centro Pompidou titulada "elles @ centrepompidou" en que el museo muestra todas las obras de su colección permanente de mujeres artistas del siglo XX hasta la actualidad. La exposición estaba organizada en 7 espacios: Pionnières, Feu à volonté, Corps slogan, Eccentric abstraction, "Une chambre à soi", Le mot à l'oeuvre, y Immatérielles.Es muy interesante de ver, tanto por las obras de artistas como Ana Mendieta, Cristina Iglesias, Martha Rosler, Barbara Kruger, Orlan, Tacita Dean, etc. como por los textos que hay:

"On ne naît pas femme: on le devient. Aucun destin biologique, psychique, économique ne définit la figure que revêt au sein de la société la femelle humaine; c'est l'ensemble de la civilisation qui élabore ce produit intermédiare entre le mâle et le castrat qu'on qualifie de fémini. Seule la méditation d'autrui peut constituer un individu comme un Autre." Simone de Beauvoir (Le Deuxième Sexe, Gallimard, 1949).

Después hice estas ilustraciones.

divendres, 30 d’octubre del 2009

IRINA AIGUAMARINA ELIS ELIS



Aquestes il·lustracions les he fet per un poema escrit pel meu pare, que podeu veure al seu blog:
"Substància". Potser en farem un conte!

Estas ilustraciones las he hecho para un poema escrito por mi padre, que podéis ver en su blog:
"Substància". Puede que hagamos un cuento!


IRINA AIGUAMARINA ELIS ELIS


______________________A la princesa Irina 

Hi havia una vegada una nena
tan petita tan petita
que era gran ben gran 
tan gran com un gegant.

Duia estrelletes a la cara
que enlluernaven més que el sol
i quan mirava si et mirava
t'omplia de mel i nata el cor.

Gustava de jugar amb les aigües
dels cimals com qui juga
a cuit a amagar. 

Mira que t'atrapo 
que no que si que no que
no siguis mussol

Un dos tres salvat!

Quan les fades solcaven l'aire,
què modernes, en parapent
Irina se n'anava amb elles
pels corriols del firmament

Santi Hernandez i Martinez
Queralt a 11 d'octubre de 2009

TACCA 09 II jornades de creació en il·lustració

Il·lustració de Serge Bloch
Il·lustració de Martin Jarrie

  La setmana passada hi va haver el TACCA 09 organitzat per l'APIC al CCCB, a Barcelona. Es tractava d'unes jornades sobre la il·lustració i hi van participar: Serge Bloch, Joma, Sesé, Noemí Villamuza, Ignasi Blanch, Martin Jarrie i Felipe Hernandez Cava. Jo només vaig poder assistir a la primera conferència del divendres sobre la obra de Serge Bloch, i també a una sessió més íntima amb en Martin Jarrie i alguns companys/es de l'APIC el dijous. Tots dos em van resultar molt interessants, són molt diferents l'un de l'altre, tot i venir de la "France", je je. Vaig disfrutar molt i vaig aprendre algunes coses, és agradable poder veure la trajectòria de la gent, perquè han fet alguns canvis en la seva obra, perquè han triat un pseudònim, perquè utilitzen la fotografia, etc. Tot són opcions i camins a recórrer...TOT ÉS POSSIBLE!

 La semana pasada hubo el TACCA 09 organizado por el APIC en el CCCB, en Barcelona. Se trataba de unas jornadas sobre la ilustración y participaron: Serge Bloch, Joma, Sesé, Noemí Villamuza, Ignasi Blanch, Martin Jarrie y Felipe Hernández Cava. Yo sólo pude asistir a la primera conferencia del viernes sobre la obra de Serge Bloch, y también a una sesión más íntima con Martin Jarrie y algunos compañeros / as de la APIC el jueves. Ambos me resultaron muy interesantes, son muy diferentes el uno del otro, a pesar de venir de la "France", je je. Disfruté mucho y aprendí algunas cosas, es agradable poder ver la trayectoria de la gente, porque han hecho algunos cambios en su obra, porque han elegido un seudónimo, porque utilizan la fotografía, etc. Todo son opciones y caminos a recorrer ... TODO ES POSIBLE!