Quan arriba la tardor arriben els grocs, els vermells, els marrons, la calidesa de la llum sobre els arbres, les últimes espurnes de color intenses que fan brollar la sang dins meu. Estimo la tardor, l'automne, el otoño, the autumn,...que amb els seus braços m'abraça com tu feies pare.
Vas marxar un dia com avui, enmig de grocs i de llum, després de parlar-me dels arbres i les seves fulles...Veia la bellesa a través dels teus ulls i sentia l'amor que t'envoltava, i ara encara el sento quan miro la tardor i quan em sento plena.
A vegades descobreixo coses quan camino enmig dels camps, dels boscos...em trobo a mi mateixa i trobo paraules i imatges, com aquestes...que avui et vull fer arribar...
El meu pare era poeta, vem fer un projecte de llibre que espero poder publicar aquest any, i ara estic rellegint els seus antics peomes per tal de poder publicar-ne alguns a través de la seva web o d'algun altre llibre. He d'arreglar alguns detalls de la seva web, de moment podeu navegar pel seu blog que espero anar fent créixer: http://santihernandezpoesia.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada