Ahir vaig anar al Cineclub a veure I'm a Cyborg but that's OK del director coreà Park Chan-wook. Una pel·lícula peculiar que em vaig quedar amb ganes de veure l'any passat al Festival de Sitges. De fet és del 2006. Tracta d'una història d'amor entre una noia que es creu ser un cyborg i un noi que s'amaga darrera d'una màscara, i està situada en un psiquiàtric. Molt surrealista la veritat, però curiosa!
He vist moltes pel·lícules, sobretot al Festival de Cinema Negre de Manresa:
Gomorra (impactant), Anamorph (interessant per la relació amb l'art i els jocs visuals, la perspectiva...), Frozen River (està molt bé!), The equation of love and death (també em va agradar, tot i que me l'imaginava diferent), Entre les Murs (molt real i interessant pels professors/es d'institut), A tiro limpio (un clàssic català del cinema negre), Blindness (em va fer pensar..., està força bé),Hair High de Bill Plimton (el primer llargmetratge que veig d'aquest realitzador de l'animació), Il Divo (va ser la última del festival, també interessant).
Altres que he vist més recentment són: Lilya Forever (em va deixar estupefacte, és tan dura, tan colpidora..., i està ben feta, us la recomano, encara que et posa trista i de mala llet), i La Ola (jo no he vist la d'El experimento, i he de dir que m'esperava que fós més dura, però crec que és interessant el tema).
Ayer fui al Cineclub a ver I'm a Cyborg but that's OK del director coreano Park Chan-wook. Una película peculiar que me quedé con ganas de ver el año pasado en el Festival de Sitges. De hecho es del 2006. Trata de una historia de amor entre una chica que se cree ser un cyborg y un chico que se esconde detrás de una máscara, y está situada en un psiquiátrico. Muy surrealista la verdad, pero curiosa!
He visto muchas películas, sobre todo en el Festival de Cine Negro de Manresa:
Gomorra (impactante), Anamorph (interesante por la relación con el arte y los juegos visuales, la perspectiva ...), Frozen River (está muy bien!), The equation of love and death (también me gustó, a pesar de que me la imaginaba diferente), Entre los Muros (muy real e interesante para los profesores/as de instituto), A tiro limpio (un clásico catalán del cine negro), blindness (me hizo pensar ..., está bastante bien ), Hair High de Bill Plimton (el primer largometraje que veo de este realizador de la animación), Il Divo (fue la última del festival, también interesante).
Otras que he visto más recientemente son: Lilya Forever (me dejó estupefacta, es tan dura, tan impresionante ..., y está bien hecha, os la recomiendo, aunque te pone triste y de mala leche), y La Ola ( yo no he visto la de El experimento, y debo decir que me esperaba que fuera más dura, pero creo que es interesante el tema).
